Josep Arasa i Ferrer

Barcelona, 24 de juny del 1414. Fa 611 anys. El Dietari de la Generalitat consigna que a Barcelona s’ha celebrat la festa de Sant Joan: “Dicmenge, a XXIIII de juny, en Barchinona. Aquest jorn fonch la festa de sent Johan”. Aquesta és la primera constància documental de la celebració d’aquesta festivitat a la capital catalana. Però, en realitat, la tradició de les fogueres de Sant Joan es remunta a molts segles enrere. Tant que es perd en la nebulosa del temps. La llum, l’aigua i sobretot el foc són els grans protagonistes d’aquesta festa que parteix d’una tradició ancestral per celebrar el canvi de solstici i l’arribada de l’estiu, el bon temps i els bons auguris

Conjuntament amb la nit de Nadal i la diada de Sant Jordi, la revetlla de Sant Joan és una de les festes més significades a Catalunya. La festa de Sant Joan escenifica un ritual de pas. El canvi de solstici implica passar del mal temps al bon temps, del fred a la calor, de la foscor a la llum, de l’hivern a l’estiu. Però no només aquí. L’anomenada nit més curta de l’any -tot i que no coincideixi exactament amb el solstici– també és present a d’altres països europeus entroncats amb aquesta tradició. Hi ha documentades fogueres solsticials musulmanes. Se situen a l’època d’al-Àndalus, amb el califat de Còrdova, dins la celebració de la Pasqua islàmica.

En aquell punt del calendari on se celebrava una gran festivitat pagana, l’Església hi va situar una festivitat cristiana. Durant els segles medievals, el poder va tolerar la pervivència de certes manifestacions paganes, que conviurien amb la progressiva evangelització del conjunt de la societat. Una d’aquestes manifestacions seria l’encesa de falles i fogueres a la nit del solstici d’estiu. La festa del solstici —la del nou naixement— va ser suplantada per la de Sant Joan Baptista. No oblidem que, per a la litúrgia cristiana, el sagrament del baptisme equival a un segon naixement.

Amb la plena evangelització de la societat (segle XV), a la Catalunya Vella sorgiria la creença popular que la nit de les fogueres era, també, la nit de les bruixes, les sacerdotesses de la vella confessió que havia sustentat aquell vell relat cosmogònic. Aquesta creença va ser oportunament difosa pel poder, coincidint amb l’etapa de màxima intensitat de les caceres de bruixes (últim quart del XVI i primer del XVII), amb la pretensió que la societat rural de la Catalunya de l’època —que encara conservava una fràgil i difusa memòria d’aquella confessió ancestral— abandonés, definitivament, qualsevol vincle amb la vella tradició. En temps pretèrits el costum era encendre les fogueres davant de les masies o les cases més aïllades. Se n’encenien quatre, corresponents als quatre vents, per protegir la llar de malalties, lladres, mals esperits i embruixaments.

La nit de Sant Joan és una nit de fogueres i de bruixes. Segons Joan Amades, folklorista i etnòleg barceloní vinculat amb el Penedès, la tradició de la nit de Sant Joan, en honor a l’entrada de l’estiu, data de l’època romana. Els habitants sortien a recollir la berbena (verbena officinalis), un herbaci amb moltíssimes propietats i un suposat efecte màgic. De fet, els romans feien servir aquesta planta per a usos medicinals i, a més a més, creien que, si arreplegaven l’herba la nit de la revetlla, no els faltaria la felicitat i la riquesa. És la millor nit per a collir les plantes per fer la ratafia.
Malgrat dissortada actualitat en la que vivim, aquesta nit fem com els romans, gaudim amb el foc, la berbena i la revetlla.

La nit de Sant Joan és una nit de fogueres i de bruixes. Segons Joan Amades, folklorista i etnòleg barceloní vinculat amb el Penedès, la tradició de la nit de Sant Joan, en honor a l’entrada de l’estiu, data de l’època romana. Els habitants sortien a recollir la berbena (verbena officinalis), un herbaci amb moltíssimes propietats i un suposat efecte màgic. De fet, els romans feien servir aquesta planta per a usos medicinals i, a més a més, creien que, si arreplegaven l’herba la nit de la revetlla, no els faltaria la felicitat i la riquesa. És la millor nit per a collir les plantes per fer la ratafia.

Malgrat dissortada actualitat en la que vivim, aquesta nit fem com els romans, gaudim amb el foc, la berbena i la revetlla.