Josep Arasa i Ferrer

Sant Esteve de les Masuques, és un petit caseriu del terme de Castellet i la Gornal situat a la confluència de la riera d’Estalella amb el riu de Foix. És un lloc que conserva vestigis d’ocupació d’èpoques molt diverses. Hi ha una església romànica i un important jaciment romà: una necròpoli amb epigrafia i un mil·liari d’època de l’emperador  Julià l‘Apòstata. També hi ha un pontet de petites dimensions.

Tot fa suposar que en època romana fou un important centre de comunicacions que en el trasbals de  l‘ocupació del Penedès pel Comtat de Barcelona, entre els segles X i XII, quan es van crear noves localitats, van canviar els centres de poder i la xarxa viaria que els connectava va abandonar el lloc.

A Sant Esteve es poden observar restes d’antics camins que confluïen al costat del petit turó on es troba l‘església: el camí de les Masuques que, en direcció contraria, porta fins el jaciment romà de la Paret de Santa Tecla, i que és molt probable que fos un dels trams de la via Augusta; el camí, o carrerada, que va a la Resclosa, sota el Corral d’en Rafeques, i segueix pel Soler Roig, la Gornal i Santa Oliva; el camí a la Llacuneta, Papiol, Banyeres i la Bisbal, que podria ser un camí romà que pel coll de la Rubiola i Montblanc arribaria a Lleida. Un altre camí travessava el riu Foix, on hi ha les restes d’un antic pont, enllaca amb l’actual camí que duu a Torrelletes i Castellet. També es pot arribar a Can Vicenc, on hi ha restes d’un empedrat antic, i seguir fins a Mas Bellestar, on hi ha uns jaciments romans, Santa Margarida del Penedès i Olerdola. Seguint per la riera d’Estalella amunt, un camí carreter passa pel costat del turó de Muntanyans i arriba a Sant Marçal i a Castellví de la Marca.

L’església de Sant Esteve està documentada des de l’any 976 però se sap que el seu origen és almenys cinquanta anys anterior. Entre els segles X i XII va ser l’única parroquial del terme de Castellet, i estava vinculada al monestir de Sant Cugat del Vallès “S. Stephani de Castelleto“. Al segle XV va passar a dependre de l’església de Sant Pere de Castellet. L’edifici ha experimentat reformes al llarg dels anys, principalment pel que fa a la façana principal, que actualment apareix molt modificada. És un edifici d’una sola nau, que va ser sobrealçada, coberta amb volta de canó sobre arcs torals, cimbori amb campanar, i teulada a dues vessants. Hi ha tres absis, el central dels quals és molt més gran, i té una finestra d’arc de mig punt a la part central. El parament exterior dels absis és fet amb carreus petits, poc treballats, i sense cap ornamentació. La façana principal presenta, com a únic element remarcable, una porta d’accés d’arc de mig punt amb dovelles de pedra.

Publicat a El 3 de vuit de 19 de maig de 2017