SANT CRISTÒFOL DE CUNIT

Deixa un comentari
L’altar major de l’església parroquial de Cunit està dedicat a sant Cristòfol. L’església, d’estil neoclàssic, conserva la capçalera d’un primitiu temple d’estil romànic del s. XII, que n’és l’actual sagristia.  Aquesta capella romànica és l’exemplar construït més a prop del mar del qual es té constància.

A Cunit es troben les restes molt ben conservades d’una petita granja ibèrica  -el Fondo Roig- que va ser activa del segle IV al III aC, és un dels pocs establiments rurals ibers localitzats fins ara a Catalunya. Del lloc de Cunit ja se’n parla el segle XI, i la capella romànica s’esmenta amb anterioritat al segle XIII. L’ actual església es va construir adossada a l’ absis del primitiu temple romànic entre el 1755 i el 1775. Aleshores, l’ absis va quedar com a sagristia i la nau de l’església romànica va quedar destruïda. El santuari de la primitiva capella romànica està format per tres absis en creu, cadascun amb 3 finestres, tapiades i/o engrandides, coronats per una cúpula hemisfèrica. L’absis esquerra el tapa la casa rectoral; el del mig el van foradar per fer l’escala de la casa i el de la dreta, que és el més visible exteriorment des de l’hort, fou desfigurat per unes golfes que construïren al damunt.

El campanar és una torre quadrangular molt reformada (desfigurada en relació al seu aspecte original), composta per diferents cossos separats per cornises i amb quatre arcs de mig punt. La porta d’accés és un arc rebaixat i presenta en la clau la data “1782”.  Si s’observa l’església des de fora, es pot veure que és un clar exemple d’arquitectura rural, ja que està construïda a base de pedres de diferent mida, unides amb morter i sorra.

L’altar major, dedicat a sant Cristòfol, va ser reconstruït després de la Guerra Civil. Els petits altars i capelles laterals honoraven sant Antoni, la Dolorosa o el Sant Crist, entre d’altres sants patrons, als quals s’encomanaven anys enrere les diferents famílies del poble. Cada família tenia cura de les tasques de conservació i manteniment de la capella-altar que dedicava al seu sant i, sota un benefici de l’església, celebrava amb solemnitat la seva festa patronal.

Sant Cristòfol, el patró de Cunit, és un sant cristià llegendari, l’existència del qual és improbable. Segons els catòlics, és un gegant cananeu, que abans de la seua conversió al cristianisme, ajudava els viatgers a travessar un perillós gual portant-los sobre les seves espatlles i es deia Reprobus. La llegenda afirma que en una ocasió, va ajudar una criatura a creuar el riu; sorprès pel pes de l’infant, major a cada pas que feia, el nen, que era Jesús, li va dir que era perquè portava sobre la seua esquena els pecats de tot el món, i després d’això va batejar el gegant i li va encomanar que anés a predicar. El nom de Cristòfol (del grec, Christóforos, “portador de Crist”) li vindria d’aquest fet.

Publicat a El 3 de vuit (02-08-13) 

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 2 d'agost de 2013 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.