Josep Arasa i Ferrer

La importància del municipi de Santa Margarida i els Monjos en el món casteller ja es reconeguda documentalment des de l’any 1770 quan, el 23 de gener, es va inaugurar a l’Arboç la nova capella del Santíssim Sagrament. Amb aquest motiu es van organitzar unes festes populars on actuaren les colles del Ball de Valencians del Vendrell, els de la Riera, els del Catllar i els de Santa Margarida. Els del Catllar van guanyar “feu el castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina, es reputà pel millor”.

Així ho explica el reverend Gaietà Viaplana l’any 1927 a les “Notes històriques de la parròquia i vila de l’Arboç”. L’escrit de Gaita Viaplana ha estat repetidament reproduït per constatar que el Ball de Valencians –una dansa tradicional la coreografia de la qual inclou diferents parts de ball que culmina amb l’elevació de petites construccions humanes- era el precedent immediat dels actuals castells.

D’aquella colla de castellera, o Ball de Valencians, de Santa Margarida tan sols en van quedar les contalles a la vora del foc. Al local de la festa major que hi ha a Mas Catarro (Els Monjos), no se’n fa cap esment. Tampoc es recorden les històries d’aquells homenots del poble, forçuts i valents, que pujaven al carro de la colla de Valls per anar a fer els castells de Sant Felix a Vilafranca. El pas de carros de Valls pels Monjos era habitual ja fos per anar a Vilafranca o nord enllà. Del seu pas han quedat algunes històries. A l’hostal dels Monjos, el 24 d’octubre de 1602, uns bandolers encapçalats per en Pay Català, van entrar de nit i van robar tot el que duien una colla de traginers de Valls.

Dels joves forçuts i valents que feien castells amb els de Valls, a la història oral de Santa Margarida i els Monjos tan sols ha quedat en Salvador Olivella Soler (1871-1951) pubill de Cal Salines, que als tombants de segle pujava al carro vallenc quan passaven els castellers de Valls. Pagès de soca-rel, era altot, carregat de bonhomia, d’ell deien “que aixecava un carro carregat”. Curiosament, la seva dona, Antonia Salines Saloni, era menuda i primeta, tot un sac de mal geni. En Salvador Olivella cada any esperava els vallencs al peu del camí.

Si recordar els protagonistes de  les històries populars sempre és important, aquest anys té un motiu preferent. Recordant el viatge en carro que feien els castellers de Valls per actuar per Sant Fèlix, la Colla Vella dels Xiquets de Valls recupera enguany -tal com ho van fer el 1992 i el 1993- l’anada en carro des de la capital de l’Alt Camp fins a Vilafranca. Set carros sortiran de Valls el dia 26 d’agost direcció a la Bisbal, on faran nit. L’endemà enfilaran cap a Sant Jaume dels Domenys, des d’on es desviaran cap a Santa Margarida i els Monjos per encarar el tram final fins a Vilafranca, on arribaran el dia 27 d’agost. Es preveu que a Vilafranca, a l’avinguda de Tarragona, a l’alçada de la Creu de Sant Salvador, es faci una recepció de la comitiva.

Un bon moment per inscriure amb lletra grossa el besavi Salvador Olivella i tots els castellers anònims que amb el seu esforç han llaurat la història de la nostra cultura popular. Força, equilibri, valor i seny.