EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

2 de desembre de 2010
General
0 comentaris

RÈQUIEM PER ERC

ERC viu un moment històric. A les mans de Puigcercos, i del seu valedor Huguet, hi ha la possibilitat de fer renéixer de les cendres la nova Esquerra Republicana de Catalunya i sobrepassar la darrera i vergonyant etapa on el tactisme ha estat la línea estratègica. Esquerra te encara a les seves mans esdevenir el pal de paller d’un moviment unitari independentista.

D’aquella unió de partits dels inicis d’ERC, d’aquell moviment assembleari, d’aquell grup jove carregat d’il·lusions, sembla que ja no en quedi rés.

La utilització de les noves tecnologies per potenciar la democràcia interna, l’autocrítica com eina de treball, el replantejament tàctic i l’adaptació als nous moments, son conceptes d’un passat que tan sols van quedar reflectits en l’equivocat canvi de logotip i nom.

Però Huguet empeny la mort de l’assemblearisme i fa renéixer el centralisme democràtic tan superat a les estructures dels moderns partits europeus. La titella Puigcercós busca fugir de l’autocrítica amb la teatralització d’una dimissió per consolidar el seu seient per aclamació. Conseqüentment ERC pert el tren del país i dels militants –si és que encara en queden- i deixa de ser aquell moviment de lluita aglutinador i il·lusionador al servei de la Catalunya independent.

Puigcercós busca la pau a ERC amb gestos als afins a Carod

Dijous, 2 de desembre del 2010 JOSE RICO El Periodico

Autocrítica comuna. Joan Puigcercós sembla haver trobat la recepta per esquivar l’enèsima revolta interna a les files d’ERC, sense nord per la pèrdua d’11 diputats i la meitat dels vots. El president del partit és conscient que el seu intent de dimissió resulta insuficient per als afins a l’exlíder Josep-Lluís Carod-Rovira, però també sap que la influència d’aquest sector està avui tan diluïda com el seu propi mentor i que en absolut li pot causar els maldecaps que tenia amb altres corrents extints. Per això, el líder d’Esquerra intentarà guanyar-se els nous crítics amb gestos que li permetin blindar-se fins a les eleccions municipals.

Per començar, Puigcercós va anunciar ahir que els més de 200 consellers nacionals d’ERC podran pronunciar-se sobre la seva continuïtat en secret. Mitjançant paperetes, i no a mà alçada. Si els carodistes volen vehicular cert vot de càstig al president, podran fer-ho sense por a represàlies. De fet, el cap de files vol evitar la imatge de divisió tant com la de submissió a la seva persona. En diverses entrevistes, va afirmar que no es consideraria ratificat amb la meitat més un dels vots, però va afegir, sense precisar percentatges, que tampoc seria bo un resultat «a la búlgara».

Els pròxims a Carod exigeixen al president que faci alguna cosa més que posar el càrrec a disposició de la militància, un gest que no val quan Puigcercós controla el màxim òrgan entre congressos. Però al no disposar de la majoria suficient per forçar dimissions, intentaran acordar amb l’executiva un full de ruta d’aquí al maig. Per fer-ho, esperen participar en l’elaboració del document de reorientació estratègica que la direcció sotmetrà a votació del consell nacional el dia 18. La seva intenció és avalar Puigcercós a canvi que aquest prometi avançar el congrés a la tardor del 2011, cosa que la cúpula ja dóna per fet.

POLIFONIA NEGATIVA / El líder d’ERC va reconèixer que la «polifonia» perjudica l’estabilitat i que el seu objectiu és fer que, d’una vegada per totes, l’organització sigui capaç de rentar els draps bruts de portes cap endins. En aquesta línia, resulta simptomàtic l’article que el conseller en funcions Josep Huguet va firmar al seu bloc.

Considerat l’ideòleg de Puigcer- cós, el titular d’Innovació va donar per fet que el líder serà ratificat «a canvi de diversos objectius». I en va enumerar cinc, dels quals en destaquen dos. El primer, «recompondre» l’executiva perquè representi almenys el 90% de la militància, és a dir, incloure-hi cares noves que provinguin del sector afí a Carod.

El segon pot ser la gran novetat. Huguet proposa que ERC liquidi d’una vegada l’assemblearisme com a mecanisme de funcionament. Així, propugna una reforma dels estatuts que permeti celebrar els congressos a través de delegats elegits per sufragi. Acabar amb el model assembleari, una excepció en el sistema de partits espanyol, ha estat una obsessió de l’equip de Puigcercós, que ja va batallar en aquest sentit en els dos últims congressos.

REFORMA PENDENT / De fet, el convuls conclave del 2008 va deixar l’encàrrec a la direcció de revisar l’assemblearisme en un congrés específic de reforma d’estatuts. Aquesta cita segueix pendent, perquè la marea interna dels últims anys desaconsellava afrontar l’assumpte. Ara, sense sectors crítics al voltant, pot ser un bon moment per reprendre’l i intentar tancar-lo per sempre.

 

 

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.