QUE PASSA A SI?
Deixa un comentariCarta de Mark Serra – Solidaritat Catalana, Punt de Trobada Independentista, del diumenge, 13 / febrer / 2011 a les 12:12
Benvolguts c…ompanys,
M’estimo tant aquest projecte que m’he quedat estupefacte quan m’han explicat i he vist l’estratègia d’un grup de solidaris per desbancar els fundadors del projecte del partit i destruir el sentit fundacional de SI de regeneració democràtica. Ara tot em quadra, es clar.
Ho sento, però ja no em puc callar més tot el que sé sobre tota aquesta conxorxa per desvirtuar el projecte que tots estimem, tot i que sé que el fet de parlar portarà a que tota aquesta gent faran caure sobre mi totes les seves crítiques i joc brut (ja ho venien fent)
Una vegada Joan Laporta va dir a Uriel Bertran i Alfons López Tena que no volia presentar-se per a President i que, sent President de Democràcia Catalana, com a màxim, acceptava el càrrec de President d’Honor, gent que feia temps que esperava fer-se amb el control del partit ha vist la seva oportunitat per fer-ho de la manera més bruta.
Porto temps callant però crec que ha arribat l’hora de parlar clar:
La intenció de Joan Laporta, veient que SI no li deixa ser diputat i regidor a la vegada sumant sous, càrrecs i complements, ha estat negociar amb Portabella a esquenes del partit com a President de Democràcia Catalana i, per tant, vol conservar aquest càrrec amb llibertat. Per això no es presenta a President de SI, cosa que podia fer en qualssevol moment lliurament i de fet Uriel i Tena esperaven. Del dijous cap aquí tot es va precipitar.
El Singular Digital ja apuntava alguna cosa abans d’ahir tot i no conèixer l’abast real de Laporta-Portabella: manipular el Congrés Nacional per a confeccionar junts les llistes de Barcelona passant de les primàries i els adherits de SI. En tota aquesta conxorxa hi ha Carretero, que de fet ja ha acceptat per Rcat el 4art lloc de la llista:
El Singular destapava que Laporta i Portavella tenen com a únic obstacle per a pactar al marge dels adherits de SI el Congrés de dia 20, ja que les clàusules que imposen Uriel i Tena de consultar els adherits els ho impedeixen.
Recordem que els diputats cobren el seu sou però, SI va proposar com a mida de regeneració democràtica al Parlament que ningun diputat de cap partit cobri cap complement per fer la seva feina. Els diputats estan suficientment pagats com per a cobrar, a sobre, complements.
El detonant de tot això el va propiciar la determinació de Tena i Uriel a aplicar, exhaustivament, la regeneració democràtica a SI no autoritzant, via Estatuts, ni l’acumulació de càrrecs, ni sous, ni complements. Recordem que els càrrecs polítics de partit no cobren ni un euro. En aquest sentit la redacció dels Estatut que s’han d’aprovar el dia 20 de febrer és clara: moviment cívic rotundament de base, 1 persona solament un càrrec institucional amb un sou i renúncia dels complements a favor del partit (mentre no es deroguen aquests complements al Parlament a petició de SI). Per altra banda els Estatuts són radicals amb la idea de llistes per primàries únicament amb elecció dels adherits, cosa que van en contra de la idea de Laporta, Portabella i Carretero de fer les llistes a la seva mida.
Una vegada Joan Laporta ha creat aquest buit de poder al no presentar-se a President, això ha destapat l’estratègia conjunta de Lluís Mosella, Anna Arqué i Àlex Fenoll. El moll de l’os sembla ser les expectatives econòmiques que tenien posades una vegada SI entrés al Parlament. Fenoll que era un home de confiança de Laporta, traeix així aquesta confiança i el traeix descaradament aliant-se amb Arqué, Mosella . Fenoll que veu que Uriel i Tena son el mur que ha de saltar per a canviar els Estatuts del partit i, així, treure el poder a les bases, aprofita la vacil·lació de Laporta per fer un assalt al poder i intentar treure Uriel del mig.
Una de les coses més greus és que Fenoll i Arqué han negociat d’esquenes al partit per entregar-se a ERC de Barcelona via Joan Laporta. Portabella, com ja apuntava el Singular Digital fa un parell de dies i he esmentat, els hauria promès el lloc a les llistes de Barcelona deixant clar que les primàries de les que parlava eren un engany del que Fenoll, Arqué i Mosella en serien còmplices.
El pitjor de tot això és que al no voler assumir la seva responsabilitat com a President, Joan Laporta ha propiciat que Fenoll, Arqué i Mosella hagin ridiculitzat el càrrec de President presentant a Jordi San Nicolàs, un personatge que ha estat bloquejat de la mitat dels murs per insultar, difamar i calumniar mig partit. Per altra banda Jordi San Nicolàs, sense cap tipus de preparació va literalment el van tenir que fer fora com a coordinador d’Hospitalet pel gran grau de conflictivitat.
Una altra manera de rebentar el Congrés ha estat, per part de Fenoll, Arqué i Mosella presentar a Jordi Céspedes a “rivalitzar” amb Alfons López Tena si es pot ni considerar la comparació.
Estic realment sorprès i trist de veure que hi hagi algunes persones que volen el projecte SI, no per aconseguir la independència, sinó per acumular càrrecs i sous. Gent que vol que SI es converteixi en qualssevol altre partit dels que ja existeixen.
Gent que s’ha fet servir “d’homes i dones de palla” com San Nicolàs, Céspedes, Txell Satorras, Cosme Varela i demés per rebentar i enverinar el debat del partit.
Jo segueixo creien en SI, hi crec profundament i sé que tots donareu suport a aquells que ens volen portar a la independència: Tena i Uriel, el pares de la futura llei de consultes i independència de Catalunya.
No fem cas als intoxicadors, tirem entre tots endavant el projecte SI. No fem cas als intoxicadors, tirem entre tots endavant el projecte SI.
En el Congrés del dia 20 de febrer ens juguem la continuïtat de SI, apostem clarament per l’equip d’Alfons López Tena i Uriel Bertran.
Perquè l’Uriel Bertran no ha anat a la trobada de Catalunya Radio sobre “Els independentistes i les eleccions municipals” d’avui (15-02-11), a la que han assistit tots els grups independentistes –Reagrupament, ERC, CUPS,..- menys SI, malgrat que l’Uriel havia assegurat la seva presència?.
Jo estava i estic encara a RCat i inicialment vaig donar suport a SI però me’n vaig allunyar en veure que els grimpadors que teniem a RCat (amb aspiracions a càrrecs i sous, com comentes) havien passat a SI. Entre ells, Àlex Fenoll i un grup important de RCAt Vallès que va marxar de forma bastant irregular emportant-se, entre altes coses, tots els contactes fins a l’extrem que la junta provisional que va quedar no tenia ni les dades per contactar amb els associats del Vallès.
Et puc dir que, en general, RCat va quedar bastant més neta des de llavors. Cert que vàrem perdre molts, moltissims suports, però també ens vàrem desfer de la part (encara que minoritària) més nociva.
No sé si tens proves del què dius de Carretero. En dubto.
Al consell de RCat es va deixar molt clar que l’associació com a tal, no
participaria a les municipals i que cada persona o fedaració de cada
municipi podia fer el què volgués ja que era qui millor coneixia la
situació de cada municipi. En el millor dels casos (o el pitjor segons
com es miri) seria la federació de Barcelona (no Carretero) qui
pactaria.
L’únic que et demanaria és que si no tens proves (o indicis clars), no hi barregis Reagrupament ni Carretero amb tot això.
Ara us toca solucionar els vostres problemes com nosaltres hem de solucionar els nostres.
Per cert, t’ho dic per experiència, no facis massa cas del què surti als mitjans (per exemple elsingulardigital). No és que no tingui una base de veritat, és que és tan tendenciós i tenen tanta capacitat de destacar certes coses però amagar-ne d’altres, que el resultat final és pura desinformació. Fiat només del què vegis sentiís o sàpigues en primera persona.