PSC – PSOE

Deixa un comentari

Entre “el ningú fera més pels catalans”, de la campanya electoral del PSC, i l’obediència cega al PSOE –fins i tot en contra del país- hi va l’habilitat de fer dels defectes, virtuts.
El PSC està depreciant la historia i creant una demagògia d’estigma religiós. Afirmen que és veritable allò que creuen, i, alguns, creuen que és veritable allò que afirmen.Juguen, igual que el PP, a creure’s el conte que ens expliquen. Volen fer seu el principi que demostra l’existència d’una veritat com la suma d’errors repetits, amb l’esperança que algun dia es convertirà en una veritat convencional.
Ahir van perdonar la ministra de Foment i els nyaps psoesocialistes. Abans d’ahir el President va fer un discurs justificatiusomiatruites davant del PSOE, però no va reclamar la promesa de mostrar les balances fiscals. Demà quina actitud tindrà per justificar les restriccions d’aigua, el pobre transport públic a les nostres comarques, les deficiències de l’ensenyament o les de la sanitat pública?.
La seva ceguesa obediencial divideix la nostra martiritzada societat, dona ales al lerrouxisme i empeny l’abstenció. El fotut d’aquesta estratègia és que ERC, un partit  amb aurèola independentista, ho justifica i els beneeix. 

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 28 de novembre de 2007 per Josep Arasa

  1. Tinc la sensació que és una anàlisi ràpida i passional, però poc seriosa i fins i tot tramposa. Com per exemple afegir-hi les restriccions d’aigua: és culpa del PSC si plou poc? Potser en fem un gra de massa. I d’altra banda: la pobresa del transport públic o les deficiències en l’àmbit social i educatiu són la bonica herència dels 23 anyets de govern de dretes, un govern que tot i afirmar que estimava Catalunya, va gastar-se el mínim possible en educació i en cultura. Això sí: mai les escoles catòliques no havien rebut tantes subvencions. Potser ara els nacionalistes comenceu a veure el mal terrible que ha fet Pujol a Catalunya: en identificar-se a ell amb el país, ens ha exclòs a molta gent que ara no volem ni sentir parlar de nacionalisme.
    He de dir que no he votat ni PSC ni ERC, però que estic content amb el govern actual. És obvi que té defectes i mancances, però a mi em sembla ben encaminat. Les possibles paradoxes internes del tripartit, en tot cas, reflexen l’heterogeneïtat del país. Em sembla, de llarg, el millor govern de Catalunya després del franquisme. No suporto, per tant, les crítiques fàcils.
    Potser els nacionalistes heu de començar a entendre que no teniu el patrimoni del país, i que sense entesa no hi ha res. O això, o la mediocritat espantosa dels convergents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.