PREUS DE MISERIA PEL PAGÉS

Deixa un comentari

És curiós, o simplement sospitós, que el PSOE hagi començat a parlar de reformes necessàries per sortir de la crisi en el moment en que els estudis d’opinió del CIS estan parlant de baixada electoral socialista.

També són curioses i contradictòries les iniciatives que vol emprendre: augmentar l’edat de jubilació, rebaixar les pensions allargant el termini de cotització, nous contractes laborals que l’únic que fan es rebaixar els acomiadament, etc. Mesures tendents a repercutir la crisi econòmica entre les classes treballadores, en tant que els bancs –grans beneficiaris de la crisi- estan presentant els darrers balanços amb beneficis milionaris. (segueix)

La situació al camp és insostenible amb preus de gana i jornals de misèria, quan les grans companyies distribuïdores o els intermediaris augmenten els seus guanys desmesuradament.

A tall de mostra tan sols cal donar una ullada a la darrera relació del IPOD (Índex de Preus en Origen i en Destí dels aliments) corresponen al mes de gener de 2010. La relació l’elabora l’Unión de Consumidores de España y la principal organització agrària de l’estat, la COAG.

El porc és paga al ramader a 1,01 euros/kg i el consumidor el compra a 5,55 e/kg. El diferencial que guanyen els intermediaris és del 550%.

La poma es paga al pagès a 0,29 e/kg. A la botiga es compra a 1,65. El seu preu s’ha multiplicat per 5,69.

Les pastanagues es paguen al pagès a 0,13 e/kg i es compren a 0,99. Un diferencial del 762%

La ceba el pagès la ven a 0,17e/kg i a la botiga costa a 1,03 e/kg. La diferencia és del 606%.

El plàtan de Canàries es paga al pagès a 0,18 e/kg i a la botiga es compra a 1,81. Un preu que ha augmentat un 1006%

Els pocs pagesos que encara cullen taronges les cobren a 0,27e/kg i el preu mig de compra a les botigues és de 1,43 e/kg, 530% de diferencia.

 

Certament, algú pot al·legar que una actuació del govern perquè els pagesos cobrin uns preus dignes sense incrementar els preus al consumidor, seria una política intervencionista allunyada dels dogmes lliberals de l’economia, però no és pot deixar al mercat la regulació de la situació actual perquè aquesta està controlada per minories tendents a enfortir unes estructures bancàries o empresarials, en detriment d’unes altres majoritàries cada cop més febles.

 

El liberalisme ens ha portat fins on estem, i sense una intervenció governamental que reguli preus i beneficis, que incentivi les petites i mitjanes empreses, que creí llocs de treball, les conseqüències són imprevisibles afectant les classes més desfavorides i provocant una més gran concentració de capitals. Quan més tard  i més feble sigui la intervenció, més greus serà el futur.


Malgrat els averanys negatius, el govern del PSOE-PSC anuncía que ha pres una decissió: hi haurà futbol tots els dies de la setmana.

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 7 de febrer de 2010 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.