Josep Arasa i Ferrer

Més enllà de falsedats com la “taula de diàleg” o la “transferència del servei ferroviari” tan difoses per ER,  ja fa un temps anuncio que ER tan sols aspira a formar part d’un tripartit. Si fem memòria totes les seves maniobres i els resultats electorals la portaven fins aquí on estan, malgrat que els catalans en general, i els seus militants no van fer l’1-O per tornar on ara van. He de  reconèixer que darrerament em vaig equivocar, encara creia que ER mantindria un bri de dignitat i dissimularia la seva ignomínia amb una abstenció. La tornada de Marta Rovira va falsejar els meus auguris.

Marta Rovira quan va tornar no estava pas perseguida per cap jutge espanyol, va tornar sense cap ordre de recerca, ni l’aplicació de cap amnistia. Tornava en el moment oportú per fer trontollar una mica més l’independentisme, fer Illa president i al PSOE l’amo de les administracions catalanes. Casualitat? potser si. Però malauradament tot fa pudor, més aviat que tard coneixerem el preu que ha cobrat la senyora, el senyor i/o el partit per renunciar a la independència de Catalunya com objectiu. Sabrem el que han rebut per a fer creure que els catalans som uns malalts d’estupidesa, i perquè ells s’anomenin, eufemísticament, els d’esquerres que volen “ampliar la base”.

Ultra els anells i l’àpat de lluïment pel casori, el comandant del 155 oferirà a ER el manteniment dels càrrecs, els assessors i les pagues; però malgrat la resignació  contagiosa que actualment envaeix el país, ni els més confiats es creuen que amb aquests pacte acabarem tenint un “sistema de finançament singular que avanci cap a la plena sobirania fiscal” (obviant que aquest mateix model és el que figura a l’Estatut pactat pel tripartit el 2015), ni que l’Illa sigui el comandant més fiable en la lluita per a les llibertats nacionals.

Em temo que la venda té un altre preu. Per arrodonir l’enllaç, poder fer el proper viatge de noces i ampliar la base, a ER els hi falta una nova llei electoral per Catalunya. Catalunya, degut a la peculiar distribució poblacional, no té llei electoral pròpia. ER i els socialistes volen aquesta clau de volta per desnacionalitzar Catalunya. La nova Llei Electoral catalana no es una vel·leïtat política, és la formula que impulsarà l’espanyolisme a mantenir-se més anys al govern.

La majoria de la població de Catalunya viu a la costa, a Barcelona i el seu entorn, on hi ha els municipis més espanyolistes, on hi ha més població vinguda de fora i on es parla menys el català. Són els municipis on els socialistes treuen més vots i on ER vol obrir forat “ampliant la base”, Tan sols cal veure el mapa dels resultats electorals a les eleccions del Parlament de Catalunya del 2024 que il·lustra aquest article (Vermell on guanya PSOE. Blau cel majoria Junts. Groc majoria de vots ER) .

Amb la llei electoral actual a Barcelona es reparteixen 85 diputats, a Tarragona 18, 17 a Girona i 15 a Lleida. No és una divisió perfecta, ja que les tres províncies més petites tenen més diputats per habitant que Barcelona. Dit d’una altra manera, és més barat treure un diputat a Girona, Lleida o Tarragona que a la circumscripció de la capital. L’estratègia socialista i d’ER serà impulsar una nova llei electoral que iguali el nombre de vots per diputat i territori. Comuns, Vox i PP també hi estaran d’acord.

Temps al temps!!!!!