POLÍTICA RURAL I ENERGÈTICA DE L’UNIÓ EUROPEA

Deixa un comentari

El 80% de la població europea vivim en el 20% del territori. Vol dir això que el 80% del territori esta quasi desert i el que es pitjor, amb poques possibilitats de generar riquesa productiva. La revolució industrial, les polítiques de concentració poblacional (a ningú escapa que els habitants d?una ciutat son mes alienables que els d?una col·lectivitat rural autogestionària) i darrerament la crisi del sector agroalimentari, impulsen la desertització de les nostres zones rurals.

La Política Agrícola de la Unió Europea rep gairebè la meitat del pressupost de l’institució, i tot i així, no està creant cap altre futur que col·lectius de subvencionats agrícoles. A Europa, els polítics no els preocupa l?abandonament dels conreus i el territori, de moment som prou rics perquè els pagesos subvencionats, produeixin el que produeixin, es mantinguin com a jardiners del paisatge, arregladors d?un jardí que gaudiran els ?urbanites? en llurs caps de setmana.

Subvencionats agrícoles i no rurals, ja que aquells habitants de zones rurals que no és dediquen a la agricultura ?fusters, electricistes, remeiers, dibuixants, etc- no tenen cap ajut, malgrat que igual que els pagesos, pateixen els inconvenients de viure en zones amb escassos serveis. El futur es negre pels habitants de les zones rurals d?Europa, malgrat que cada cop ressona amb més força la reivindicació del dret a viure en el propi territori.

Ara aquí s?apuja el preu del pa, i ens diuen que és com a conseqüència d?un increment del preu de la farina. No es pas perquè  consumim més pa, o més coca, res d?això; és que els americans estan utilitzant bona part del seu gra per a fer biocombustible, per fer funcionar els seus vehicles.

Fa un temps que alguns analistes van alertar d?aquest problema, i van pronosticar que la fam s?incrementaria en els països del tercer mon si els vegetals que es produïen havien de servir per fer funcionar la maquinaria dels països industrialitzats.

El problema es tan greu que el gra produït a Catalunya es més car i de pitjor qualitat que el gra que ens arriba de l?Argentina o dels USA, malgrat això, aquí es continua plantant i subvencionant el gra d?aresta. I la pagesia -amb honroses excepcions- segueix conreant indiferent a les necessitats de mercat i a la  rendibilitat de la producció, ja que sempre te la seguretat de cobrar la subvenció.

I a la rica Europa, en lloc d?incentivar noves produccions, de subvencionar la investigació sobre plantes idònies per cada territori en funció de les noves necessitats, en lloc d?assumir un reciclatge de la nostra pagesia per que planti el més rendible, es dediquen a subvencionar al pagès cerealístic  i a repercutir aquesta disbauxa entre les butxaques de tots els contribuents.

Com a mostra d?aquest desori pressupostari tan sols cal analitzar la política existent entorn de la vinya. La terra del nostre país es idònia pel conreu de la vinya, degut a la seva composició, a la climatologia, etc. segons s?ha constatat al llarg de la historia. Dons be, fins fa quatre dies estava subvencionada la plantació de vinyes. A partir del proper any, quan encara les darreres vinyes subvencionades no hauran donat els seus primers fruits, ja és cobraran 6.000 euros per hectàrea de vinya que s?arranqui.

Els polítics han descobert que en un mercat globalitzat com l’actual es produeix massa vi, i en lloc de buscar-hi utilitats (transformar-lo en alcohol combustible) estimulen la destrucció dels ceps.

Això succeeix en un país com el nostre, que té un ampli teixit industrial d?elaboració d?alcohols i, fins i tot, una indústria per a l?aprofitament d?aquest alcohol com combustible. Seat ha fet automòbils durant anys per exportar al Brasil que funcionaven amb etanol, curiosament son vehicles que aquí no han tingut mai l?autorització per circular.

No seria més coherent permetre el regadiu de determinades vinyes i incentivar de nou la plantació, per tal d?incrementar la producció de raïm?. Posteriorment tan sols caldria treure dels circuits convencionals aquesta fruita i transformar-la en combustible (bioetanol). Si així es fes hi hauria: menys dependència energètica (importar menys petroli i menys cereals); un assentament de la pagesia en el medi rural i la recuperació de la seva autoestima de productors.

Poc s?entén la política rural europea, però menys s?entén la política agrícola i l?energètica. Tinc la impressió que esta totalment condicionada pels interessos productius i energètics dels EEUUEEUU, pels lobbys agrícoles i pels polítics nacionals, temorecs de perdre els seus vots si mouen algun dels privilegis d?un sector de l?electorat tan sensible i conservador com la pagesia.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 3 de setembre de 2007 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.