PLATS I OLLES 1/2

Deixa un comentari
Fins no fa gaires anys a la majoria de pobles hi havia una botiga de “Plats i Olles”. Botigues curulles d’estris diversos, cassoles, xicres, tramosteres, càntirs, gerres, gibrells, cullerers, morters de costella, formatgeres, matoneres, munyidores, candelers, fogons, escorredores, orinals, bacines de barber,  abeuradors, guardioles, fireta, cantarelles, estalvis, greixoneres, cassolins, mesures per al vi…….. i d’altres objectes de terrissa i de pisa.

Segons l’etnòleg Violant i Simorra “la industria manual primerament exercida per tota la humanitat ha estat la cistelleria” ( El 3 de vuit 16-12-11). La producció manual immediata en antiguitat a la cistelleria sembla que fou la de la terrissa. Les olles i cassoles de terrissa, estan elaborades amb fang cuit entre els 1000 °C i 1100 °C i envernissades.

La cocció dels aliments feta amb atuells de fang es diferencia de la cocció en recipients de metall en què la terrissa és, al contrari del metall, mala conductora de la calor, de manera que els aliments es couen més lentament i d’una manera més homogènia que en els metàl·lics.

Les olles de terrissa tenien dues nanses aptes per a penjar als cremalls. Al començament eren sempre combades, però més tard també se’n van fer de cilíndriques. Les olles de terrissa s’han associats, generalment, amb la preparació de bullits. Cada olla tenia una denominació segons la seva capacitat (d’1 a 22 petricons): de presa, embrolla, abogassona, avançadeta, de viuda, aturgada i olla gran.

Un tupí és una olla petita amb una sola ansa. Els tupins són ventruts i tenen la particularitat que reben la calor per la panxa lateral en lloc de per la base com les olles. S’identifiquen tupins d’onze mesures, que son (de més petit a més gran): caragolí, mitjancer, de presa, entravessadet, embrolla, abogassó, avançadet, entravessat, de viuda i aturgat. També hi havia l’anomenat “tupí mitjà”, de mesura sense concretar, depenent de l’encàrrec. 

Les xicres eren unes tasses petites, més aviat altes i estretes, emprades per a prendre la xocolata desfeta o el cafè. Les xicres mesuraven 1/8 de porró, el que és el mateix, mig petricó. De cassoles se’n trobaven de sis mides: cassoló, cassola de pam, de rector, mitjaneta, mitjana i extra. De tapadores o cobertores per olles, cassoles o tupins n’hi havia de tantes mides com aquells.

Les greixoneres són recipients de terrissa amples i baixos que serveixen per coure aliments al fogó o al forn. N’hi ha de rodones i d’altres que són allargades, que poden ser rectangulars o ovalades. La greixonera baixa i rodona apareix a Lleida als segles XIII-XIV. Les greixoneres allargades, en canvi, s’usen per a foc lateral o al forn. S’usava per a rostir, recollir els sucs de l’ast, etc. 

La panadera era l’estri dissenyat per a coure panades. Aquest estri medieval apareix referencial al Llivre del coch, escrit abans del 1491. Les mesures per al vi de terrissa, de les llars del Penedès, mesuraven un porró, mig porró o un petricó.

 Publicat a El 3 de vuit (11-04-14)

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 11 d'abril de 2014 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.