Josep Arasa i Ferrer

Pilar Rahola ha fet unes declaracions als matins de TV3 que han començat a aixecar butllofes.

(segueix)

e-Noticies en fa la següent crònica:

 “La periodista Pilar Rahola ha manifestat a Els Matins de TV3 que el PSC “no pot votar no als pressupostos”, atès que seria “una barbaritat”. Rahola ha recordat que “amb les coses de menjar no es juga i això són les coses de menjar”. “Si el PSC diu que no, anem cap a un avenç electoral, que és el que vol el PP”, ha afegit, a més de preguntar en aquest sentit que “què volem, que el PP guanyi?”. “Jo no votaria no”, ha deixat clar.
Pilar Rahola també ha recordat que “quan ERC i ICV li diuen al PSC que voti que no, fan el que després ells no compleixen”. “Quantes vegades ERC s’hagués pogut plantar davant el PSC i dir: ‘o em dónes això o trenco el Govern’. No ho ha fet mai”, ha recordat.
Tot i això, la periodista també ha tingut paraules crítiques cap el PSC, atès que “no s’han fet valer”. “El PSC ha anat perdent identitat i s’ha diluït en membres dispersos d’un sol partit general”, ha lamentat, a més de considerar que “aquesta cosa ‘federal’ que sempre han venut com a pròpia no ha estat veritat”.
Rahola creu que “quan Montilla pica a la porta ni li fa cas ningú”, així com que “la identitat diferenciada del PSC ha desaparegut”. També ha recordat que “Chacón és la política més valorada a Catalunya i a Espanya i no ha pogut influir”.

En acabar de llegir això em pregunto on és la republicana i independentista Rahola? aquella que afirmava sense embuts que en política territorial el PP i PSOE eren iguals.

Els pressupostos no són cap regal, són el fruit de la negociació i en aquesta negociació –com en les altres- el PSC no vota, ni votarà, diferent que el PSOE. Qui és més nacionalista espanyol en Rajoy o en Bono?.

L’enemic primer no és el PP, ni és aquest l’home del sac electoral a qui hem de témer, el nostre enemic es globalment Espanya i el sistema de vertebració. El nostre país no pot viure pendent de la por al PP mentre el PSOE manté la mateixa política i els pressupostos no compleixen ni en les necessitats mínimes de la “comunidad autonoma”, ni amb el que el diu l’estatut (Castells-dixit). L’amenaça del PP ja no justifica als icetes, zaragozas, i d’altres espanyolistes disfressats de defensors del país.

Crec en la brillant intel·ligència de l’il·lustre periodista, per això tan sols em queda ser mal pensat i suposar que aquest camí –en el que veurem a la “sincera” Rahola defensant el rei- esta engreixat per la promesa d’algun càrrec per a l’afamada periodista en el marc de la propera remodelació governamental.