Josep Arasa i Ferrer

L’Aeròdrom d’Igualada/Òdena porta el nom del general Pere Vives Vich,  pioner en el camp de l’aeronàutica. Vives, fill d’un fabricant de teixits, va néixer a Igualada, el gener del 1858. Als 16 anys ingressa a l’Acadèmia d’Enginyers militars de Guadalajara on el 1878 acabà la carrera amb el grau d’alferes i amb la Creu Blanca al Mèrit Militar. Sortint de l’acadèmia va fer un viatge a París per conèixer de prop les innovacions tecnològiques. Al seu retorn fou destinat a la Comandància d’Enginyers de Lleida i d’allà cap al Sud d’Espanya.

L’any 1896 el van nomenar cap del nou Servei d’Aerostació.  Tot i que es tractava d’un cos militar, va col·laborar estretament amb ambients científics per estudiar amb detall totes les particularitats dels globus aerostàtics i dirigibles.  L’any 1904 ja era tinent coronel. L’any 1906 va ser nomenat vicepresident de la Societat Aeronàutica Internacional.  i el 1907 fou nomenat coronel. El 1909 estrenà el dirigible “Espanya”. L’any va ser nomenat cap de l’Aeronàutica Española i se li confià la construcció del primer camp d’aviació militar. Al cap de tres anys, el 1913, amb l’aviació militar espanyola va establir els primers aeròdroms militars a l’Àfrica i formà la primera esquadra de combat. La seva preocupació era la formació de pilots i de personal qualificat, la impulsió d’una indústria nacional capaç de fabricar bàsicament motors per a l’aviació i el manteniment constant de tot el personal d’aviació en plena forma.

L’any 1915, víctima d’una confabulació, va ser destituït dels seus càrrecs. Fou nomenat cap de les forces d’enginyers de Catalunya, fins que a l’any següent, va ser traslladat a Ceuta on el 1917 ascendí a general de Brigada. L’any 1921 tornà a l’Àfrica i ascendí a General de Divisió. A la guerra del Rif organitzà, per primera vegada a la història, un bombardeig aeri.

L’any següent fou destinat a Cartagena i després va ser Comandant General a Melilla, però en estar en desacord amb el govern, retornà a Cartagena com a Governador Militar. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923) fou nomenat Ministre de Foment.

Des de Madrid també es recordà d’Igualada i aconseguí l’eixamplament en 600 hectàrees del seu terme municipal i promocionà el projecte del pantà de Jorba, el qual no passà de ser un projecte. L’any 1925, fou nomenat Fill predilecte d’Igualada. La ciutat li dedicà un monument al Passeig Verdaguer i anomenà la Rambla, General Vives en el seu honor, i també ha donat el seu nom a l’Institut d’Ensenyament Secundari Pere Vives Vich

L’any 1929, ja cessat com a ministre, fou nomenat president de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental. L’any 1936 es va haver de refugiar dels republicans en la Legació de Noruega a Madrid. Va morir en aquestes mateixes condicions el 9 de març de 1938.

Publicat a El 3 de vuit el 28 de desembre de 2018