Josep Arasa i Ferrer

Embadalir-se amb els capitells del palau Maricel de Sitges torna a ser una grata ocupació. Boca badar amb les histories de pedra creades per en Pere Jou (Gràcia 03-11-1891,  Sitges 19-04-1964) és un plaer.

Segon fill d’una família de basters fluixos d’armilla, de ben jove ja mostrà la seva vocació d’escultor, que compaginà amb la feina de fuster ebenista. A dotze anys es matriculà a les classes nocturnes de l’Ateneu Obrer de Gràcia, on el seu mestre, l’escultor Pau Gargallo, li oferí la possibilitat d’ajudar-lo en la decoració de l’Hospital de Sant Pau. Quan Gargallo marxà a París, Jou amplià la seva formació a l’escola de Llotja amb Venanci Vallmitjana.

El maig de 1915 arriba a Sitges per treballar al Palau Maricel que el milionari americà Charles Deering estava construint, obres que dirigia Miquel Utrillo. Fins al 1920, Jou esculpí una cinquantena de capitells per a portes i finestres, amb imatges tretes de faules, personatges, esdeveniments contemporanis, o de caràcter al·legòric.

L’any 1920 fa un parell de fris per a la  façana del Casino Prado amb escenes de la vida i les festes sitgetanes.  El lligam sitgetà es consolidà l’any 1923 quan es casa amb Antonia Andreu Mitjans. Aquells anys tingué una gran activitat artística: la casa de camp “La Fontana” a Collsacabra (1920), l’escut de la casa de Correus de Barcelona (1923), l’ornamentació del Pavelló de la Ciutat a l’Exposició Universal del 1929, a Barcelona, i el panteó de Jaume Brassó (1923) al cementiri de Sitges. Participà en gran nombre d’exposicions col·lectives, fins que l’abril de 1931 realitzà la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes de Barcelona. El 1932 te lloc a Amsterdam una exposició d’art català, a la qual participa. L’any 1933 realitzà la decoració escultòrica de la Institució Collasso i Gil de Barcelona.

Pere Jou i família (quatre fills) van passar una temporada molt dura els anys 1936-39, la recerca de menjar per les masies penedesenques li ocupava la major part del dia. L’any 1938 participà amb un parell d’escultures a la frustrada exposició d’artistes catalans a Mèxic. El vaixell que transportava les obres va ser interceptat per la flota de Franco, anys més tard una es va trobar a Burgos i l’altra al Museu d’art Modern de Madrid.

En la postguerra es dedica especialment a la imatgeria religiosa. L’any 1941 s’incorporà al claustre de l’Escola Massana i el 1942 va fer la segona exposició individual. Nou anys més tard, obtingué el primer premi a l’Exposició de Belles Arts de Tardor, a Barcelona, amb Simó pescador, que es conserva al MNAC. Obra seva és un Sant Francesc d’Assis del Zoo de Barcelona (1956).  L’any 1962 començaria a prolongar per tota la façana del Casino Prado els frisos que havia fet els anys 20, tasca que interrompé la seva mort.

L’any 1965, una subscripció popular permeté fondre en bronze una sirena que l’artista havia modelat en els cinquanta i que estava inspirada en el poema l’Empordà de Joan Maragall; en l’actualitat està exposada a la Punta de Sitges, just dessota de l’església.

 Publicat a El 3 de vuit de 02-01-15

 Per saber-ne més.-

L’escultor Pere Jou. David Jou Mirabent, Miscelania Penedesenca 1978 pag. 45.

La sirena de Jou ja està a les escales de la punta de Sitges! ,Criticartt Beli  http://criticartt.blogspot.com.es/2011/05/la-sirena-de-jou-ja-esta-les-escales-de.html

L’escultor Pere Jou i les seves intervencions a Sant Joan de les Abadesses, Florenci Crivillé i Estragues, http://www.raco.cat/index.php/annalsCER/article/viewFile/204020/288926