EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

24 de març de 2013
0 comentaris

PERE CASALS, AFUSELLAT AL PONT DEL LLEDONER

El 22 d’agost de 1936 els milicians del “camió fantasma” van anar a Can Pere de Ferran a buscar en Pere Casals. El van afusellar al pont del Lledoner. En Pere Casals Piñol era un petit propietari agrícola, de dretes.

Ferran és una de les deu entitats de població que composen el municipi de Santa Margarida i els Monjos. Pere havia estat alcalde del municipi. El majestuós viaducte del torrent del Lledoner està  passat l’Ordal, direcció Barcelona, per la carretera N-340. Als inicis de la darrera Guerra Civil el pont va servir d’indret per afusellar i el torrent de fossar.

El primer cop que es troba el nom d’en Pere Casals, entre els càrrecs municipals, és el curs 1904-1905 fen les feines de síndic, es a dir d’encarregat dels interessos i les gestions administratives de la corporació. De l’any 1906 fins el mes de juny de 1909 va ser l’alcalde del municipi. Els anys 1922 i 1923 va ser regidor.

Eren anys d’inestabilitat social amb vagues, atemptats i aldarulls. L’any 1923 el general Primo de Rivera -amb l’acceptació del rei Alfons XIII, el suport de l’Exèrcit, de la burgesia, dels terratinents i dels medis eclesiàstics- produí un cop d’estat que va comportar un règim polític autoritari. La dictadura va restablir l’ordre públic basant-se en una forta repressió. En l’àmbit polític, es creà la Unión Patriótica, una mena de partit únic. A Catalunya va ser inicialment aplaudit pels sectors de la burgesia conservadora.

El primer alcalde de “Santa Margarita y Monjos” nomenat pel Govern Militar, (02-10-1923) no era, per alguns,  prou reaccionari i el regidor Vicens Caraltó es va queixar que a l’ajuntament encara hi havia “encubiertos catalanistas”. El mes d’abril de l’any 1924 el governador militar de Barcelona va nomenar a Pere Casals alcalde del municipi, càrrec que va exercir fins la fi de la dictadura, l’any 1930.

Explica en Ramon Arnabat (La Gent i el seu temps, 1993) que una de les primeres coses que feu el nou ajuntament va ser “adquirí una  gran bandera espanyola per fer-la onejar el dia de la Festa Major (21 juliol), ja que feia molt de temps que no es posava”. Aquell consistori fou un ajuntament prodictadura ja que s’apuntà a totes les celebracions oficials: homenatge al capità general, la sol·licitud de títol nobiliari per a Primo de Rivera o el nomenament d’Alfons XIII com batlle honorari del municipi (14-02-1926).

El dia 28 d’octubre de 1927 el municipi va tenir la visita inesperada d’Alfons XIII i la seva família. L’Alcalde els va atendre en una improvisada rebuda oficial “en la qual els monarques foren saludats per l’Ajuntament i victorejats pels nens i nenes de les escoles. A la tarda, quan tornaren, foren rebuts pels penjolls dels veïns amb un arc de triomf aixecat a l’entrada del municipi i il·luminació elèctrica” 

En Pere Casals també va ser el vici-president de la secció local de la “Unión Patriotica”, el president  era en Josep Romeu Freixa, propietari d’una de les fàbriques de ciment. L’any 1927 en Pere Casals va esdevenir president comarcal del partit únic.

Durant la seva alcaldia es començaren a construir les escoles i l’església de la Ràpita, es feu el nou traçat del camí dels Monjos a Cal Rubió, la plaça de davant l’església nova dels Monjos, la plaça del costat del ajuntament vell, l’escorxador municipal, alguns carrers,  es posà el rellotge “monumental y moderno” del campanar parroquial amb campanes de bronze, compraren el primer carruatge per portar els morts al cementiri, etc…Si les alcaldies es valoressin, tan sols, per les obres públiques, aquella va ser una de les millors.

Els conflictes, però, s’aguditzaren: dreta- esquerra, propietaris- rabassaires, monàrquics-republicans,  etc…, i les societats culturals foren l’instrument de canalització de tot el malestar. Pere Casals va tenir enfrontaments amb la Societat Coral La Margaridoia, entitat on confluïen els interessos rabassaires, catalanistes i d’esquerres. La Margaridoia (que posteriorment es va anomenar Societat Coral Republicana la Margaridoia) s’havia negat a cantar per l’Ajuntament a la Festa Major i posar la bandera espanyola a la seva façana. Casals va clausurar l’entitat i el seu cafè. La nit de Nadal de 1929 van esclatar un parell de bombes -d’escassa potència- a  can Pere de Ferran.  El batlle i el jutge manaren detenir tres dirigents de la Margaridoia que no sortiren de la presó fins el 12 de febrer. Aquestes detencions van ser tan impopulars que li van comportar,  fins i tot, el litigi amb el rector.

Finalitzada la dictadura, el mes de febrer de 1930 es constituí un nou ajuntament, en Pere Casals restà al marge dels càrrecs municipals. Malgrat tot, el 15 de maig de 1931, posaren prop de casa seva un altre petard.

Els odis socials acumulats al llarg dels anys esclata a començaments de la guerra civil. “Alguns dels dirigents de la dreta foren empresonats i d’altres afusellats. A Santa Margarida i els Monjos deu persones foren empresonades al llarg de la guerra i cinc foren executades pel “camió-fantasma”, nom que es donava al camió que transportava les víctimes i els seus executors”.

El mes d’agost de 1936, els milicians entraren a Can Pere de Ferran saquejaren la casa, i, sortosament, tan sols pogueren emportar-se a Pere Casals Piñol, el fill ja feia dies que havia fugit. L’octubre de 1939 els franquistes obriren el fossar del Lledoner, identificaren les restes d’en  Casals per la seva roba. Traslladaren les despulles, amb una caixa de zenc, fins els Monjos. El dia 1 de novembre de 1939 el soterraren al cementiri de la Bleda, en una cerimònia que va començar a l’Ajuntament dels Monjos. “Don Pedro Casals Piñol, caido por Dios y por España, vilmente asesinado en el pueblo de San Pablo de Ordal. Santa Margarita y Monjos, Año de la Victoria”.

Publicat a El 3 de vuit (22-03-13) 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.