PENEDÈS O PANADÈS?

Deixa un comentari

Aquest any -2013- en fa cent de la publicació de les Normes ortogràfiques del català de  Pompeu Fabra.

Al segle xix va sorgir la consciència de recuperar la unitat del català, que havia de començar necessàriament per l’ortografia. Fins aquell moment predominava una ortografia fonètica dialectal amb arcaismes. Institucions com l’Acadèmica de Bones Lletres o els Jocs Florals eren el centre de diverses polèmiques ortogràfiques.

En el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat l’octubre de 1906 a Barcelona, es van definir les bases de treball. Pompeu Fabra i Poch no hi tenia cap ponència, però va destacar en les discussions d’esmenes.  Pompeu Fabra  era enginyer industrial malgrat que de molt jovenet ja s’afermà en ell la decisió de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua. Cridat per Prat de la Riba –president de la Mancomunitat de Catalunya- es traslladà a Barcelona, on fou nomenat professor de la càtedra de català creada per la Diputació de Barcelona i membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual més tard fou president (com ho fou també de l’Institut intermitentment de 1921 a 1931).

El 31 de març de 1906 naixia al Vendrell, de la ma de Ramon Ramon i Vidales (1857-1916), el setmanari “autonomista i defensor de les idees federals”  El Baix Panadès. Estava escrit en català, tenia quatre pàgines i es va publicar fins a l’any 1936. El preu de subscripció, trimestralment, al Vendrell era de 1 ptes., si el subscriptor era de fora del Vendrell 1.25 ptes., i  si era de l’estranger, 2 ptes. Sortia els dissabtes i a la portada del primer numero informaven als possibles col·laboradors que no publicarien articles sense signar i que No’s tornaran els originals

Les discussions ortogràfiques que es vivien en aquell moment arreu dels Països Catalans no eren alienes al nostre territori. A la tercera pàgina del primer numero d’El Baix Panadès es podia llegir  “Al anunciar la nostra aparició, el Penedès Nou de Vilafranca, s’estranya de veure en el nostre títol usar la forma ortogràfica Panadès i no Penedès, com molts avuy escriuen. No ho hem fet inconscientment ni ab cap intenció determinada, sinó simplement perquè no estem prou convençuts de la rahó d’una no de l’altra. És molt sensible la diversitat d’opinions que regna entre’ls escriptors, respecte de la ortografia del nostre estimat idioma, y si be sembla que haurian de dictar regles pera que desapareixes aquesta casi anarquia, conformem-nos are com are, ja que ab aquella diversitat y tot la literatura catalana ha agafat gran volada”.

Malgrat alguna oposició, l’ortografia de Pompeu Fabra es va adoptar immediatament. L’any 1917 Pompeu Fabra publicava el Diccionari ortogràfic; l’any 1918, la Gramàtica catalana i l’any 1932, el Diccionari general de la llengua catalana.

Publicat a El 3 de vuit (01-03-13)

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 28 de febrer de 2013 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.