PENAFEL
Deixa un comentariPenafel és el nom d’una fortificació i una ermita del terme de Santa Margarida i els Monjos. Recentment Penafel ha tingut el desgraciat protagonisme que l’hi ha donat l’Ajuntament negant-se a catalanitzar el nom i mantenint el castellanisme “Penyafel”.
El primer esment conegut de Penafel és del segle XI. Consta que en aquest lloc s’havia construït una fortificació, que pertanyia a la família dels Santa Oliva, com s’esmenta en el testament de Gombau Ramon de Santa Oliva de l’any 1097 en el què aquest cedí al seu germà Guillem Ramon fortitudine de Penna fedel, ambdós eren fills de Ramon Enimbert i néts d’Enimbert de Santa Oliva.
Altres documents al llarg de tota l’edat mitjana certifiquen l’existència d’aquesta compacta fortificació, citant Guillem Ramon de Santa Oliva l’any 1143, o Ramon de Penafel (1181)i Pere de Penafel vers al segle XIII. Aquella fortificació, molt probablement i des de fa uns segles, ha esdevingut una important masia.
Prop de la fortificació s’aixecà una capella que no està esmentada fins el 1300 com a propietat de l’Ordre del Temple . Torna a ser consignada el 1488 i el 1496 amb el nom de Beata Maria de Penafel.
L’església es reformà gairebé totalment al segle XVIII i va substituir l’església anterior. Fou beneïda de nou el 1747. De l’església primitiva es conserva ben poc, alguns trossos de paret i la porta lateral de mig punt amb la portada, reaprofitada com accés del temple i muntada en la seva façana nord, dins un porxo, prop de l’angle nord-oest de l’església.
Fins fa pocs anys es conservava la imatge gòtica i bruna de la Mare de Déu de Penafel, feta amb terra cuita. Fou destruïda el 1936 però, amb la paciència d’en Canela l’ermità, es va refer enganxant els fragments que es recuperaren. La imatge era venerada per tot el Penedès i anyalment visitada el dia de Sant Marc per la comunitat de preveres de Vilafranca. També acollia molta gent el dia 25 de Març, l’Encarnació, en que es feia una processo des dels Monjos a la qual assistien molts feligresos ja que era un vot de poble que “s’acomplia des de temps immemorial”. A la imatge se l’invocava quan hi havia sequera. Encara actualment acull gent el dilluns de la primera Pasqua que es fa un aplec. Una discutible restauració contemporània de la imatge la transformat amb una figura de raça blanca.
Fins al començament del segle XX l’ermita conservà dos retaules gòtics del pintor penedesenc Joan Mates (1390-1431), un dels pintors cabdals del gòtic internacional a Catalunya. El retaule de Santa Llúcia i el de Sant Miquel van ser pintats entre els anys 1410-1420 i van estar a Penafel fins a l’any 1912 en que van ser traslladats a la parròquia de Santa Margarida del mateix municipi. Posteriorment el clergat els va vendre a una col·lecció privada.