Josep Arasa i Ferrer

Dilluns, 10 de Maig de 2010 inSurGente.org Falsimedia

Els diaris obtenen dels anuncis de prostitució un percentatge molt important dels seus ingressos. Els editors segueixen trucant la porta dels pressupostos de l’estat perquè els ajudin a pal·liar la crisi de vendes (volen diners pels seus negocis). Tot indica que a canvi d’aquests diners estaran­ amatents a negociar els seus anuncis prostituïts. El sistema diu que tot això és “llibertat de premsa”.  En realitat és una suculenta forma de financiació.

Una comissió parlamentària estima que el 2007 el negoci movia 40 milions. Els ingressos per aquesta via de «El País­» i  «El Mundo», amb una mitjana de tres pàgines de contactes diàries, ronden els sis milions anuals. Uns altres, com el Grup Vocento, arriben fins als 10 milions.

En aquest punt, el debat segueix obert. És una qüestió editorial o econòmica? La primera deuria ser la de més pes, però no és així­. Aquestes capçaleres, amb la crisi de fons, negocien amb el Govern des de l’any passat una partida d’ajudes per a plantar cara al que suposaria perdre aquesta important font d’ingressos.

De les 300.000 prostitutes que exerceixen a Espanya, «el 90 per cent són estrangeres en situació irregular», afirma Altamira Gonzalo, presidenta de la Associació de Dones Juristes Themis. “Que hi ha tràfic de blanques en el nostre país és una realitat i els mitjans de comunicació mantenen una postura contradictòria en aquest sentit. D’una banda es manifesten en contra d’aquestes màfies i, per un altre, mantenen els anuncis d’explotació sexual».

Marisa Soreto, de la Fundació Dones, apunta que «els mitjans s’estan enriquint a costa d’una realitat relacionada amb la tracta de persones».

En aquets temps de crisi, el govern socialista retallarà les subvencions a la premsa o acabarà claudicant i abonarà les quantitats milionàries que demanen en nom de qualsevol excusa? Malauradament, estic convençut que no deixarà escapar el control mediàtic que li donen les subvencions.

Com tampoc tocarà els pressupostos de l’exèrcit, ni els diners que dona a l’església catòlica, ni els beneficis de les grans empreses, ni la banca, etc..

Estem de sort que el PSOE/PSC es defineix com a partit socialdemòcrata, defensor de les classes populars.