Els “duros sevillanos” eren monedes falsificades que es van començar a fer a Sevilla el segle XIX. Va ser tan gran la quantitat de duros falsificats que el seu ús es va estendre arreu de la península i va generar la dita “fals com un duro sevillano” per referir-se a una persona poc honesta. El
El Pla del Penedès i Cubelles comparteixen quelcom més que vegueria. Les dues localitats tenen els sants Abdó i Senén com a patrons. Són dos sants que, segons la tradició catòlica, haurien viscut al segle III. Malgrat la nostra reivindicació del tradicional Sant Galderic, el patronatge dels pagesos catalans ha estat compartit històricament amb altres
A la zona del Vinyet a Sitges, entre els segles I i V dC, hi va haver una vil·la romana. Era un lloc molt ben comunicat, per on passaven dos camins, un que portava de Sitges a la Geltrú i un altre que unia Sitges amb Ribes i Vilafranca del Penedès. La història del Vinyet
Santa Margarida –o Marina pels ortodoxos- (275-290), és venerada per les confessions cristianes que accepten l’existència de sants. Va ser molt popular a l’edat mitjana. Segons Joan Amades, a Vilafranca del Penedès havien representat el ball/quadre històric de Santa Margarida, l’argument del qual estava inspirat en la tradició de la vida de la santa. Al municipi de
L’any 1899, el dr. Bartomeu Robert, sitgetà, nascut a Mèxic, va pronunciar a l’Ateneu de Barcelona una conferencia sobre “La raça catalana”, i tot i que és veritat que el concepte de raça no tenia llavors la valoració científica que té en l’actualitat, es va atribuir un estudi en què creia haver descobert la superioritat
Bartomeu Robert i Yarzábal va néixer a Tampico, (Mèxic), el 20 d’octubre de 1842. El seu pare –el metge Francisco Robert- també havia nascut a Mèxic. La seva mare era basca. Els seu avi, que també era metge, Bartomeu Robert i Girona, era originari de Sitges (El 3 de vuit 11-05-18) mantenia propietats a Campdàsens i lligams familiars a la
“Qui no bat pel juliol, no bat quan vol”. La feina de batre -xafar les tiges del cereal per separar el gra de la palla- era feina col·lectiva que va generar lèxic i cançons. Per començar la batuda del blat s’esperava la lluna vella de juliol, “perquè així no es perd gra i la feina
“Pel juny la falç al puny”. Era el mes de segar el gra d’aresta. La sega havia generat un lèxic propi que amb la mecanització ha desaparegut. Els segadors s’agrupaven en colles seguint les comarques a mesura que el sembrat estava a punt de segar. Falç.- Estri format per una fulla d’acer corbada d’1-2 cm
Catalunya va ser un país de jueus. (El 3 de vuit 11/18-03-11). El rei, el noble o el bisbe rivalitzaven perquè els jueus s’establissin als seus dominis i en dinamitzessin l’economia i, en competència de l’un amb l’altre, els oferien avantatges fiscals, privilegis i concessions per retenir-los als seus termes jurisdiccionals i treure’n profit. L’Arxiu
Cada passejada pels camins del Penedès constata la desaparició d’alguna figuera. Fins no fa gaires anys a cada vinya li corresponia una figuera, formant un matrimoni indissoluble. La figuera ens fa recordar sempre la imatge maternal o de lloca que acull a l’ombra la família i amics un dia de festa i que trobem retratada
Des de l’any 1921, Vilafranca té un carrer a les Clotes amb el nom de Baldomer Lostau i Prat (1846- 1896). Un obrer català que destacà pels seus dots polítics i pel seu esperit de lluita en la defensa dels drets nacionals i socials dels catalans. La Revolució de 1868 o La Gloriosa, també coneguda com la Revolució de
El boter era qui feia bótes, tines, tonells, etc., destinats a contenir líquids, especialment vi, o pesca salada. L’origen de l’ofici de boter, no el podem trobar abans de l’edat mitjana. Des de l’antigor el vi sempre havia estat guardat o transportat en àmfores o gerres. No és fins l’any 1015 que es comença a parlar de boters a Catalunya. El primer
El poble de “la” Gornal, dit antigament “el” Gornal, constitueix el nucli de població agrupada més gran del municipi de Castellet i la Gornal. El topònim Gournal s’esmenta per primera vegada l’any 1062. L’any 1163 un document de la canònica de Solsona parla de Guarnad. El lloc de Guarnallo és esmentat el 1189. El segle
L’antiga quadra (demarcació) i llogaret de poblament disseminat de Campdàsens es troba dins l’interior del massís del Garraf. La plana de Campdàsens, al terme municipal de Sitges, és una gran dolina que ha estat habitada des del temps dels ibers. Les troballes de dues sitges amb restes de terrisseria d’aquella època en són testimoni. La toponímia
Nuria Raspall Rovirosa al seu volum “Jaume Rovirosa i Castellet” dedica unes planes a palar dels “Familiars del Sant Ofici”. En Jaume Rovirosa Castellet, hereu de la quadra de Rocacrespa a Cubelles, va ser batejat el 25 de juliol de 1640, i va ser enterrat dins l’església del convent de Sant Domenech (actual castell de