Llegeix-ho un text seu signat “l’Alcaldessa” -corresponent a la seva intervenció del dia 5 de novembre- bastant farcit de dades inexactes o imprecisions històriques que si m’ho permet, en tant que veí de SMiMonjos, m’agradaria puntualitzar. Segons dades extretes de “La gent i el seu temps”, llibre editat per l’Ajuntament i escrit per l’historiador local
El castell de Mediona s’ubica en un emplaçament privilegiat pròxim a la via que connectava l’Alt Penedès i l’Anoia. A principis del s. XI va ser un emplaçament clau pel control de la frontera i la recuperació del territori. El topònim Mediona apareix documentat l’any 954 i el castell l’any 1011, en una donació
A l’antic terme de Terrassola del Penedès, al punt més alt del turó ocupat pel poble, als peus del qual aflueixen els torrents de Mas Vendrell i Mediona, hi ha l’església romànica de Sant Marçal, esmentada com a parròquia des de 1209, malgrat que la construcció és anterior. Popularment s’ha associat al castell de Terrassola
“Els pastors practiquen l’ofici més antic dels Pirineus..” (Muntanyes maleïdes. Pep Coll, 1993). “La finalitat bàsica de transhumància és l’obtenció de pastures durant totes les estacions de l’any”(Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Joan Rovira 1999) El Sant era pastor, com ho van ser el seu fill i el seu net. Els Sant
Situat en un indret gairebé inaccessible del terme de Pontons, literalment adossada al penya-segat aprofitant una cavitat del congost de la riera de Pontons, hi ha l’edifici de Sant Salvador de la Balma, que actualment es troba en un estat d’abandonament important. Per alguns autors és una capella; per d’altres, una ermita, i d’altres opinen
Cal Semison o Sant Semison és un mas del terme de Castellet i la Gornal. El topònim té els seus orígens en Sant Simeó, al qual, segons alguns autors, es dedicà una capella en aquell indret al segle XIII. Malgrat que les esglésies cristianes reconeixen la santedat de diversos simeons el més popular és Sant
L’església parroquial de Torrelles de Foix està dedicada a Sant Genís. Va ser bastida el segle XVIII en substitució de la parròquia antiga de Santa Maria. Probablement va ser construïda al mateix temps que la rectoria, a la que està adossada, al portal de la qual hi ha la data de 1779. El temple és
Gimenelles (Giminells) és una antiga quadra del municipi de Sant Jaume dels Domenys, a la vall de la riera de Sant Marc i del torrent de les Quatre Fites, on hi ha les restes d’una fortificació anomenada el Castell Vell i una masia dita el Castell Nou. A la quadra de Gimenelles alguns autors la
La Torre de Can Pascol, també coneguda amb els noms de Torre de Can Pasqual o Torre Rodona, és un edifici de Castellví de la Marca. Està situada a la banda esquerra de la riera de Marmellar, enmig del bosc, dalt d’un penya-segat de 380m d’alçada al nord del municipi, quasi al límit amb el terme del Montmell i molt
“La Font de la Carota, raja de gota en gota” diu la dita popular . La Font de la Carota està situada sota del Passeig de les Cabres, concretament al carrer Sta. Anna d’Igualada. Per molts igualadins és la font més entranyable, autèntica i bonica de la ciutat. El Passeig de les Cabres havia estat
Les execucions eren públiques fins entrat el segle XX. Un espectacle macabre i depriment, però seguit amb avidesa per nombrosos espectadors, que fins i tot hi portaven els fills a embadocar-se. El 1896 l’execució a Vilafranca dels assassins del capellà de Foix va congregar vint mil persones (El 3 de vuit 24-04-09). El paradigma de
El municipi de Santa Margarida de Montbui s’estén pel centre de la conca d’Òdena. La muntanya més alta del terme és la Tossa de Montbui. Al capdamunt s’hi troba l’església romànica de Santa Maria de Gràcia o de la Tossa i el Castell de Montbui. El lloc va ser conquerit per Guifré el Pilós al segle IX i
Els “duros sevillanos” eren monedes falsificades que es van començar a fer a Sevilla el segle XIX. Va ser tan gran la quantitat de duros falsificats que el seu ús es va estendre arreu de la península i va generar la dita “fals com un duro sevillano” per referir-se a una persona poc honesta. El
El Pla del Penedès i Cubelles comparteixen quelcom més que vegueria. Les dues localitats tenen els sants Abdó i Senén com a patrons. Són dos sants que, segons la tradició catòlica, haurien viscut al segle III. Malgrat la nostra reivindicació del tradicional Sant Galderic, el patronatge dels pagesos catalans ha estat compartit històricament amb altres
A la zona del Vinyet a Sitges, entre els segles I i V dC, hi va haver una vil·la romana. Era un lloc molt ben comunicat, per on passaven dos camins, un que portava de Sitges a la Geltrú i un altre que unia Sitges amb Ribes i Vilafranca del Penedès. La història del Vinyet