Josep Arasa i Ferrer

Durant anys l’únic centre de préstecs de llibres que hi havia a els Monjos (Santa Margarida i els Monjos) era a Cal Amado, un estanc on venien betes i fils, joguines, mantellines, mitges, colònies, xocolata, etc, etc… i llogaven novel·les.

Per una pesseta podies llogar una novel·la durant un mes, o per un duro (cinc pessetes) la podies comprar. El nom del llogater s’apuntava a una llibreta vella plena de guixots amb noms i renoms. Una prestatgeria posava a l’abast dels lectors més d’un miler de novel·les curtes, d’unes cent pàgines, imperativament escrites en espanyol, la majoria signades per Marcial Lafuente Estefania o per Corin Tellado.

Marcial Antonio Lafuente Estefanía (1903-1984) va ser un enginyer i un  escriptor espanyol d’unes 2.600 novel·les populars ambientades a l’oest americà. Les novel·les publicades sota el seu nom han estat escrites, o bé per ell, o bé pels seus fills, Francisco o Federico, o pel seu net Federico, per la qual cosa encara és possible trobar novel·les «inèdites» de Marcial Lafuente Estefanía.

Durant la Guerra Civil espanyola va arribar a ser general d’Artilleria de l’Exèrcit Republicà en el front de Toledo i després d’allà va decidir no exiliar-se, per la qual cosa va patir presó diverses vegades. A la presó va començar a escriure aprofitant trossos de paper: “Empecé a escribir prácticamente en un rollo de papel higiénico. No tenía cuartillas, no tenía pluma; entonces decidí utilizar el lápiz y el papel de retrete”. En sortir en llibertat, i sense poder exercir com a enginyer, va començar a publicar a l’editorial Cíes, una petita editorial de Vigo, obres policíaques o romàntiques. Les seves primeres novel·les les va signar sota els pseudònims de Tony Spring o Arizona; per signar novel·les roses utilitzava el nom de la seva esposa, María Luisa Beorlegui, o el de Cecilia de Iraluce, encara que va emprar altres pseudònims com Dan Lluce i Dan Lewis. Va començar a publicar novel·les de l’oest l’any 1943 amb les sigles ML Estefanía —que alguns van confondre amb María Luisa— o amb el seu nom Marcial Lafuente Estefanía, a l’Editorial Bruguera, del qual fou un dels principals actius. L’obra de Lafuente va aconseguir reedicions contínues de 30.000 exemplars.

L’asturiana María del Socorro Tellado López, de petita era coneguda amb el sobrenom de Socorrín, d’on va sorgir Corín. Corín Tellado (1927-2009) fou una escriptora espanyola de literatura romàntica molt prolífica, amb al voltant de 5000 novel·les i relats escrits entre 1946 i 2009, moltes de les quals van ser traduïdes a 27 idiomes. El fet d’haver venut més de 400.000.000 exemplars de les seves novel·les la va portar a ser reconeguda com l’autora més venuda en idioma espanyol segons en el Llibre Guinness dels rècords de 1994. El 1962 la UNESCO la va declarar com l’escriptora espanyola més llegida després de Miguel de Cervantes.

L’any 1946 es va publicar Atrevida aposta, novel·la per la qual l’Editorial Bruguera li va pagar 3.000 pessetes (una quantitat important a l’època), una obra que actualment porta més de 30 reimpressions. L’any següent l’editorial Bruguera la va incloure en la seva nòmina d’escriptors i li va encarregar una novel·la curta a la setmana. Presumia de ser capaç d’escriure una novel·la en poc més de dos dies, sent extremadament prolífica des dels inicis de la seva carrera. L’any 1966 va aparèixer Corín Ilustrada, col·lecció quinzenal d’adaptacions a fotonovel·les de les seves novel·les. De la primera, Ets una aventurera, se’n van vendre 750.000 exemplars en una setmana. Entre 1978 i 1979, sota el pseudònim d’Ada Miller Leswy i Ada Miller, Corín va publicar a Bruguera 26 novel·les eròtiques de butxaca a la col·lecció Especial Venus simuladament traduïdes de l’anglès.