Josep Arasa i Ferrer

Catalunya Radio esta fen des de fa unes setmanes una campanya publicitària a la recerca dels radiooients perduts per motius politics. Una promoció feta amb els diners de tots.

Amb la complicitat silenciosa d’ERC i d’IC, els dirigents socialistes van depurar la “crosta nacionalista” de la nostra emissora nacional. El resultat obtingut ha estat un disminució de l’audiència amb la conseqüent pèrdua de contractes publicitaris, situació que esparvera a tots els professionals que encara hi treballen, i esta obligant als politics a endegar campanyes promocionals de l’emissora per dissimular llur fracàs.

Els darrers anys, Catalunya Radio, ja havia perdut bona part del seu esperit i la seva identitat amb molts dels professionals que havien estat acomiadats o marginats. Malgrat tot, la poca “crosta “ que quedava encara molestava als zaragoses, els icetes i els seus companys de viatge, que no van amollar fins la desinfecció total de la malura.

 Avui Catalunya Radio és una emissora anodina, pulcre, gairebé antropològica, que en la vesant informativa pren Madrid com a centre, amb les particularitats diferenciades de que s’expressa en català, i que pot tenir molt de dèficit perquè les seves desviacions pressupostaries les eixuga el govern, es a dir tots i totes.

És d’un cinisme destacable l’actitud d’aquets politics que primer creen el problema i posteriorment, amb els diners públics, intenten posar remei. Al marge de la consideració de competència deslleial -per les altres emissores privades- que representa aital operació promocional, el que amaga la campanya és un intent partidista de control dels mitjans de comunicació publica davant d’un mercat electoral cada cop més escàs. I això, amb els meus diners, em molesta que ho facin.