MISÈRIES DEL PENEDÈS: L’AJUNTAMENT DE SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS

Deixa un comentari

El setmanari penedesenc el 3 de vuit“, en el seu darrer numero, dedica tota la pàgina principal a una de les irregularitats municipals de Santa Margarida i els Monjos. Amb la prudència que és habitual, el setmanari titula l’article amb l’eufemisme “Possibles irregularitats en el Pla General dels Monjos“, i condemna el seu alcalde en la secció “De cara a la galeria”.

El municipi de Santa Margarida i els Monjos és un municipi atípic: des de fa més de trenta anys governa el mateix alcalde socialista, talment com si es tractes d’un càrrec  a un país del tercer mon. La seva permanència no és el resultat d’una gestió brillant i eficaç -cal tan sols fer una passejada pel municipi per comprovar-ho- és el resultat d’un cúmul de dissortades circumstancies locals, i de l’habilitat populista i demagògica del personatge i de la gent del seu entorn. (segueix).

Va començar el seu pas per l’alcaldia regularitzant uns habitatges que il•legalment s’havien construït en una zona verda i transformant els seus propietaris en fidels electors. Paral•lelament va emplenar l’administració i els càrrecs municipals de familiars i persones del seu entorn immediat.

Durant aquets trenta anys el municipi ha fet una llarga travessa per un desert cultural, tan sols trufat per grandiloqüents Festes Majors -curulles d’activitats gratuïtes- i festes per a la tercera edat. Han estat escassos els actes culturals organitzats o dinamitzats pel consistori. Habitualment han esperat que algun particular o associació en proposes alguna per, tot seguit, estendre el taló subvencionador i així anar teixint una teranyina de subvencionats, especialment entre els grups nouvinguts. Arribant a la paradoxa de negar-se a abonar total o parcialment la tradicional cobla de les sardanes del Dilluns de Pasqua, en tant que El Rincón del Arte  (la Casa de Andalucia)  -entitat dedicada a la promoció del folklore andalús- ha estat àmpliament subvencionat, i acaba d’estrenar una nova seu en un local municipal. El lector pot imaginar-se quin és el resultat social i cultural d’aital política (és recomanable una lectura del programa de Festa Major per constatar-ho: rumbas, festivals de flamenco, gaspatxo, sevillanas….); de la mateixa manera que pot comprendre que fer un resum de trenta anys en quatre ratlles obliga a obviar molts esdeveniments lamentables.

El municipi de SM i M és un municipi industrial i ric. De la seva riquesa es són testimoni els elevats pressupostos municipals que han permès operacions immobiliàries -compra d’edificis- de dubtosa utilitat o inversions en lletres del tresor inconcebibles en localitats plenes de mancances.

Enfrontant-se a aquesta gestió municipal hi ha hagut una oposició local (CiU) poc qualificada, desprestigiada -conseqüentment minoritària- i minoritzada. En una escomesa electoral, el mateix President Pujol va començar la campanya electoral als Monjos, ja que era el indret de Catalunya on CiU treia menys vots. De tot això, l’únic mitja de comunicació local -editat “llògicament” per l’Ajuntament socialista- no s’ha fet mai ressò. Com tampoc ha publicat mai cap referència a activitats publiques o privades que hagin comportat alguna critica vers el consistori, en una mostra de la seva prepotència i manca de democràcia. En la majoria de casos, persones i associacions, han hagut de retornar a la clandestina “octaveta” per a fer sentir la seva veu.

Un dels darrers episodis municipals ha estat l’arranjament, segons criteris estètics actuals, del carrer principal (antiga carretera). Ultra que, quan encara no ha transcorregut un any, ja ha calgut arrencar i canviar tot el ferm; es va realitzar la millora sense soterrar els fils telefònics, ni preveure el pas d’una xarxa de fibra òptica, ni el soterrament dels dipòsits d’escombraries, ni….etc.

Cert és que al llarg d’aquets trenta anys al poble s’han fet coses. La Diputació ha fet una biblioteca magnifica i la Generalitat ha creat noves escoles i institut. Hi ha nous camps d’esports, el poble te noves industries i ha crescut desmesuradament seguin criteris lliberals i pautes del Pla General d’Ordenació de 1985. Pla, que fa un bon grapat d’anys que necessitava una adequació a les normatives actuals i que ja fa vuit anys que és motiu de discussió municipal.
Tot seguin amb la prepotència que ha marcat les actuacions de l’equip de govern, es va encarregar -sense concurs previ– la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal a l’estudi del mateix arquitecte que esta fen les funcions d’arquitecte municipal. Segons el 3 d8 aquesta actuació vulnera la legislació vigent i la lògica llei de incompatibilitats, i fan que l’arquitecte municipal sigui art i part del pla. Un pla que ja ha rebut més d’una trenta de blocs d’al•legacions i que, en alguns casos, utilitza criteris politics i no urbanístics per definir els espais.
Segons el “3 d 8” “les presumptes irregularitats podrien comportar diferents tipus de penes… podria imposar sancions econòmiques, i …si es donen indicis de delictes, no es descarta la inhabilitació d’algun càrrec públic del Monjos o fins i tot penes penals”.

Ara desprès de trenta anys, quan els mitjans de comunicació comencen a denunciar el pas per l’Ajuntament del socialista Jordi Girona, la seva família i els seus amics; quan la seva gestió esta qüestionada per la Sindicatura de Comptes, i els nivells de participació electoral en el municipi han arribat a mínims històrics (36,1% a les darreres eleccions), ara en Jordi Girona diu que plegarà, que marxarà, que ja no es vol tornar a presentar. Que no vol tornar a ser batlle del poble, ni cobrar les dietes de Conseller de la Caixa del Penedès en representació de Corporacions Locals, ni arreglar cap dels embolics que comencen a explotar-li a les mans.

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 7 de juliol de 2009 per Josep Arasa

  1. Es brillant aquest article.
    Amb els Monjos i el seu govern hi ha tema llarg… s’agraeix llegir alguna cosa que no sigui el seu autobombo.

  2. És ben trist que quan algú del municipi vol fer-se una casa ha d’anar a
    parlar amb l’alcalde, per que “en plan Papa de Roma” hi doni la seva
    benedicció, en comptes de simplement mirar les ordenances urbanístiques
    i complir-les com a tot arreu.
    Lo d’encarregar a l’empresa dels tècnics municipals el POUM, no només no
    compleix la legalitat d’aleshores, sinó que ha tret a la llum un
    contracte de monopoli entre el consistori i l’empresa de l’arquitecte i l’aparellador municipals.
    Deu ser per això que amb els calers de tots no paren de redactar projectes, fer obres i
    urbanitzar espais, i tot això subvencionat per FEIL, Gencat, Diba,
    etc… sense que de moment, ningú no hi posi control.
    SM i M Comença a semblar Marbella.

  3. no és veritat, o són veritats a mig dir, és més, els que escriviu i feu comentaris no coneixeu la realitat o bé us l’inventeu de manera descarada.
    Ningú no és perfecte, ni els gestors públics ni els privats, ni el pares amb els fills ni el fills amb els pares,…..per perfecció amics només les matemàtiques.
    ara bé, dir que en un poble de 7.000 hab, tercer  d’una comarca que no supera els 85.000 crec, no hiha activitat cultural tret de la festa major i la casa d’andalusia és negar per ex que el poble compta amb una agenda cultural mensual que ja agradaria a moltes ciutats, …ara bé, és una mica com donar margarites als porcs, vull dir que hi ha gent que només es mou per la FM, per veure si vindrà o no la maravella i poca cosa més…..l’oferta cultural és rica, variada i per desgràcia sempre amb els mateixos assistents, perquè els monjos no és diferent de la resta del país, una societat patètica, preocupada pel fútbol i poca cosa més, que no llegeix, que no escriu i que no l’interessa la cultura, tret de puntuals coses mediàtiques.

    la resta de coses: segurament caldria fer neteja de coses, passa com quan sempre fem una cosa des de fa temps i no ens plantejem si podem fer-la diferent però millor.
    Ara bé, us atreviríeu a parlar igual de a la generalitat de pujol?, perquè suposo que 23 anys de gene són molts no? però es clar els  d’un agraden mentre que els 30 d’altres empipen.

    jo no em caso amb ningú però està clar que els serveis, sempre millorables es clar, que ofereix el poble dels monjos no s’ho mereix una bona part del mateix i el que necessiteu molts de vosaltres és viatjar una mica, i sobretot no dir mentides.
    aqui el que us agrada és la pompa, l’amiguisme i el sectarisme que critiqueu al bloc (al parlar dels monjos es clar, ara bé, parlar d’altres pobles de la comarca, convergents es clar, no toca oi?) a conservadors de sempre però amagats de  quatrebarrats que se us veu la ploma.

    no queden ganes de fer res que no sigui treballar per un mateix, xuclar el cul que sigui per aconseguir el que a tu t’interessi, perquè com siguis honrat, treballador, competent i independent, ni és la teva comarca ni el teu país, ni el teu estat ni segurament el teu planeta…feu pena!
    salut i llibertat però de la de veritat no de la que sé que us agrada!
    BJ

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.