Josep Arasa i Ferrer

El Diari de Tarragona cada diumenge obsequia als seus lectors amb un exemplar del magazine XL Semanal que te com a col·laboradors a Carlos Herrera i a Arturo Perez-Reverte, dos abanderats de la plomà espanyolista (sector dretàprogrecentralista).

Aquesta setmana a la seva pagina “Arenas movedizas” en Carlos Herrera divagava i menys-tenia els conceptes nació i estat en un article titulat “La mejor tortilla estatal” en el que concloïa que són subterfugis populistes per no dir España.(segueix)

L’home te una llarga trajectòria periodística que va començar a Radio Mataró , va seguir a Radio Miramar, Radio Popular de Sevilla, va dirigir las Mañanas de la Cope, els Telediarios de TVE, va presentar el Festival de la OTI, i escriu a l’ABC, al Semanal i a Diez MInutos, per citar tan sols algunes de les seves fites laborals. Personatge lletrat i amb ressò mediàtic, que amb el seu discurs sintetitza i difon el immobilisme intel·lectual i carpetovetònic que mantenen una bona part dels espanyols. 

“Siempre me ha resultado tan enternecedor como cómico el esfuerzo titánico que se realiza desde algunos ámbitos nacionalistas para no mentar la palabra España”.. “Les pasa lo mismo que a Franco, que se pasaba el día hablando del Estado, nunca de España: él era jefe del Estado español y así siempre se hacia llamar, el Estado por aquí, el Estado por allá…”.

“La palabra estatal es el sortilegio eufemístico que los libera (a los nacionalistas)de la tortura de pronunciar la bicha (España),es el hallazgo que los desata del yugo, es la displicencia perfecta para verse ajenos a una realidad inevitable: en su pasaporte pone “español”…”

La seva conclusió és una mostra més de les actituds intolerants, prepotents i antidemocràtiques que caracteritzen els colonitzadors. Els francesos deien el mateix a Argélia o els anglesos a Irlanda: això és així i no hi ha altre horitzó possible. El que dit d’altra manera: l’única raó és la força de la testosterona, justificada amb l’article vuitè de la Constitución que fa de l’exèrcit el garant de la “unidad de España”.  

Amb la seva obstinada negació de l’evidencia no fan rés més que allunyar els catalans dubitatius d’allò que ells volen imposar: Espanya.

Amb els herreras no pots anar amb arguments de diàleg, no pots parlar planerament de democràcia, d’igualtat, de llibertat o de fraternitat, és un llenguatge que no entenen, tot i que se’n consideren abanderats. El seu diàleg passa pel seu bastó, i no comprenen cap altre voluntat popular més enllà de l’espanyola.

No serveix pas per rés explicar que el que defineix una nació són els trets diferencials i originals en relació a d’altres entitats; una consciència col·lectiva de pertànyer a una comunitat nacional diferenciada i una voluntats d’autogovernar-se; i un projecte nacional incompatible amb la subordinació a un altre poder que l’estrictament propi. No serveix pas raonar que tots aquests criteris conflueixen a Catalunya, malgrat els molts intents d’anorrear el país que han realitzat.

Diu en Pere Ortís en el seu llibre “Sobre greuges i altres goigs” que el pitjor enemic de Catalunya som els catalans. Les idees antidemocràtiques i anticatalanes d’en Carlos Herrera o d’en Perez-Reverte són difoses setmanalment pel mateix mitja que va solidaritzar-se amb l’editorial conjunta dels mitjans de comunicació catalans defensant l’Estatut. Un joc ambigu i perillós el del Diari de Tarragona que li permet justificar els dos fronts al mateix temps.