Josep Arasa i Ferrer

Avui és 20 de setembre, 7e aniversari de l’ocupació del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat per part de les forces armades espanyoles.

LA Guardia Civil, amb el nom d’operació Anubis, va desenvolupar una acció contra el referèndum convocat per l’1 d’octubre de 2017 . L’operació va ser executada per part de la Guàrdia Civil per ordre del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, del qual era titular el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer. Es van escorcollar diferents seus del govern català i es van efectuar 14 detencions d’alts càrrecs, treballadors públics i responsables d’empreses col·laboradores en la preparació del referèndum. Les forces de la Guàrdia Civil van escorcollar les conselleries d’Economia, Governació, Afers i Relacions Institucionals i Exteriors, i Treball, Afers Socials i Famílies, a més de les dependències vinculades i domicilis particulars.

Era la primera vegada des del cop d’estat franquista, que les forces armades espanyoles entraven a unes dependències oficials catalanes. El poble va respondre espontàniament, manifestant-se i protegint l’edifici del Departament d’Economia i Finances a la Rambla de Catalunya de Barcelona. Sorprenentment els polítics catalans van decebre públicament, van deixar la responsabilitat del Departament d’Economia i Finances als seus treballadors. Cap càrrec polític va assumir la seva responsabilitat. Oriol Junqueras, llavors conseller d’Economia i Finances i vicepresident del Govern, va teatralitzar la seva presència. Sobre les 11 del matí va apropar-se a la porta de l’edifici de la Conselleria, va fer unes declaracions altisonants a la premsa, es va fotografiar rodejat de manifestants, però no va travessar el llindar d’entrada on hi havia la Guardia Civil espanyola. Sortosament els presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i el d’Omnium Cultural van assumir la defensa de l’edifici i la intermediació amb les forces armades.

Una persona de Santa Margarida i els Monjos -Àngels Miró- va viure des de l’interior aquelles fets i va ser de les darreres de sortir de l’edifici, tal com ho testimonien els diferents mitjans de comunicació. La seva presencia dins el Departament ens permet disposar de fotografies realitzades des de l’interior i de conèixer directament anècdotes poc divulgades com “quan va arribar la Guardia Civil  els hi vam oferir lloc al garatge de l’edifici per deixar els seus vehicles, ens van dir que no calia, que ja estaven bé al carrer”.  Certament els van deixar al carrer amb les portes obertes. “Posteriorment van dir que els hi havien pres un arma de dins dels tot-terrenys”.

Tota Aquella actuació va comportar la detenció, per part de la Guardia Civil, de 14 persones la majoria dels quals alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya:

• Josep Maria Jové, secretari general de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.

• Josep Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda.

• David Franco, cap de desenvolupament de l’àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions.

• David Palanques, oficina tècnica de projectes del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

• Josuè Sallent, director d’Estratègia i Innovació del CTTI.

• Xavier Puig Farré, responsable de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions del Departament d’Exteriors.

• Joan Manel Gómez, treballador del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya.

• Francesc Sutrias, director del departament de Patrimoni.

• Joan Ignasi Sánchez, assessor del gabinet de la consellera de Governació.

• Natàlia Garriga, directora de serveis de la Vicepresidència, amb qui col·laborava Àngels Miró.

• Josep Masoliver, director de l’àrea d’informació i sistemes de la Fundació puntCat.

• Mercè Martinez Martos, tècnica del departament de Vicepresidència.

• Rosa María Rodríguez Curto, directora de serveis de l’empresa T-Systems.

• Pau Furriol, propietari d’una nau industrial on es van confiscar paperetes del referèndum.

Tots els detinguts van ser posats en llibertat després de comparèixer davant el jutge instructor, alguns d’ells dos dies després de la seva detenció. Tots ells es van acollir al dret a no declarar. Els delictes que el jutge instructor els imputà eren els de desobediència al Tribunal Constitucional per no aturar el referèndum, prevaricació i malversació de fons públics.