L’OCCITÀ I EL FUTUR

Deixa un comentari

La revista "Occitania, volèm viure al paìs" n.155, publica un article d’en Robèrt Martí titulat " L’ora de la dintrada", en el que reflexiona sobre l’esdevenidor de la llengua occitana.
A partir d’un passat rural, el seu abandó, la colonització turística, el retorn cap les àrees urbanes i l’ensenyament que rep avui la mainada de la seva llengua, conclou que el futur de la llengua occitana ha de ser urbà i internacional.

"Un còp èra lo mond èra redond e virava, seriá estat mai just de dire los mondes, que lo de l’ostal se mesclava gaire amb lo de l’escòla.
Los meus paures parents que jamai se parlèron francés, o faguèron lo jorn ont se maridèron e diguèron oui en pensant òc.

Dos mondes se costejavan, se mesclavan gaire e mai se, pichon a pichon, sens que nos en mainèssem, lo fraisse èra de mai en mai frêne.
Los prats, los camps perdèron lor nom, los que demorèron foguèron francizats. La vida faguèt que los joves se n’anèron ganhar las trempas endacòm mai, las escòlas tampèron e lo país, un jorn, foguèt a vendre… Ostal per ostal, de gîtes rurals en residéncias segondàrias en passant per chambres d’hôtes, tot foguèt cambavirat. La tèrra de mal trabalhar s’embartassiguèt, los bòsques e las castanhals foguèron abandonnats, aquí ont avián viscut cinc o sièis familhas, a propena se demorava un jove. Es alara que, de l’Euròpa del nòrd s’organizèron de "safaris immobiliaris" amb l’ajuda de companhiás aerianas bon mercat. Totes los ostals, arroinats o pas, totas las jaças, tot ço que semblava una bastissa, foguèt crompat, restaurat.

Uèi, es tornamai la dintrada, los meus felens fan d’occitan a l’escòla, lor chien tòrna èsser un can en passar la pòrta de la classa, coma se d’un còp lo mond s’era mes a virar dins l’autre sens. Mas nos cal pas tròp somiar, se volem ganhar la batalha de la reconquista, nos cal envasir lo mond actual de la tecnologia, de consòla de jòcs en MP3, tot se jòga aquí, la generacion occitana novèla serà pas mai rurala, saurà pas mai destriar un vernhe d’un fraisse, mas farà de musica urbana o de Slam en occitan. Se deman i a un avenidor per la nòstra lenga, pòt pas èsser qu’urban e internacional."

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 17 de desembre de 2007 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.