LLUCIÀ NAVARRO I RODÓN
Deixa un comentari
Evidentment Navarro no va realitzar l’encàrrec, però l’anècdota ens serveix per introduir-nos en la personalitat d’un dels artistes que més metres quadrats ha deixat pintats al Penedès. Podem veure obra seva a les esglésies de Vilanova, de Sant Pere de Riudebitlles, Capellades i de Sant Sadurní d’Anoia.
Llucià Navarro i Rodón (Barcelona 1924 – Premià de Mar 2007) fou un pintor i dibuixant que treballà àmpliament el mural a partir d’un específic i molt propi traç figuratiu. Va estudiar pintura a l’Escola Superior de de Belles Arts de Sant Jordi i ampliar els seus coneixements a Itàlia. Des de 1951 va ser nomenat professor a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics “La Llotja”, on va fundar el departament de Pintura Mural. Va cultivar les pintures murals al fresc i en sec, els esgrafiats, els vitralls, els mosaics, la marqueteria, la pintura de cavallet i el dibuix i fou un molt prolífic il·lustrador. L’any 1960, va ser un dels fundadors i director artístic de la revista Cavall Fort. Diversos reconeixements honorífics, donen fe del seu treball: el Premi Jaume I d’actuació Cívica Catalana i l’ingrés com Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. El 1995, la Fundació Lluís Carulla, organitzà una antològica de la seva obra a l’Espluga de Francolí.
La seva primera obra religiosa la realitzà a l’església de Betlem a Barcelona. Es pot veure el seu treball al cambril de la Mare de Déu de Núria, a Badalona, Esparreguera, Ribes de Freser, Valls, Begues, Lleida, etc.. L’Espluga de Francolí és la població catalana que recull una major quantitat dels seus murals. Fora de Catalunya a Apure (Veneçuela), Miami (EEUU), Puerto Rico, Logronyo, Madrid, Valladolid, Ordino,…
Els seu treball va aixecar polèmica a la major part de localitats on va pintar per la seva visió personal de les escenes religioses. “aunque de momento no lleguemos a conprerderle en su concepción moderna…su concepción de los valores eternos por modernos que sean, innovadores que sean, llegaran a nuestra alma.” (Juan Rius Vila , Diario de Villanueva 01-08-1959)
A Vilanova van ser motiu de discussió popular els seus murals, el miracle dels Pans i el Vi i el de les Bodes de Canaan de l’església de Sant Antoni, realitzats per encàrrec del mossèn Llorenç Garriga i la “Junta de Reconstrucción”.
Publicat el 28-02-14 a El 3 de vuit