EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

28 de febrer de 2014
0 comentaris

LLUCIÀ NAVARRO I RODÓN

Fins la dècada dels 60 del segle passat es van reconstruir moltes esglésies malmeses durant la Guerra Civil. Va ser l’època en què Llucià Navarro va realitzar la major part de la seva obra muralista de caràcter religiós. En una ocasió, el superior d’un ordre religiós li va demanar a Navarro la decoració d’una església nova. Volia unes pintures ovalades del segle XVI. En Navarro va respondre “Jo les faré, però a condició que em deixi anar vestit a la moda del segle XVI”. Farà riure, va ser la resposta del clergue. “I no faré riure jo si pinto a la moda del segle XVI”. (Diario de Villanueva 24-10-1959)

Evidentment Navarro no va realitzar l’encàrrec, però l’anècdota ens serveix per introduir-nos en la personalitat d’un dels artistes que més metres quadrats ha deixat pintats al Penedès. Podem veure obra seva a les esglésies de Vilanova, de Sant Pere de Riudebitlles, Capellades i de Sant Sadurní d’Anoia.

Llucià Navarro i Rodón (Barcelona 1924 – Premià de Mar 2007) fou un pintor i dibuixant que treballà àmpliament el mural a partir d’un específic i molt propi traç figuratiu. Va estudiar pintura a l’Escola Superior de de Belles Arts de Sant Jordi i ampliar els seus coneixements a Itàlia. Des de 1951 va ser nomenat professor a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics “La Llotja”, on va fundar el departament de Pintura Mural. Va cultivar les pintures murals al fresc i en sec, els esgrafiats, els vitralls, els mosaics, la marqueteria, la pintura de cavallet i el dibuix i fou un molt prolífic il·lustrador. L’any 1960, va ser un dels fundadors i director artístic de la revista Cavall Fort. Diversos reconeixements honorífics, donen fe del seu treball: el Premi Jaume I d’actuació Cívica Catalana i l’ingrés com Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. El 1995, la Fundació Lluís Carulla, organitzà una antològica de la seva obra a l’Espluga de Francolí.

La seva primera obra religiosa la realitzà a l’església de Betlem a Barcelona. Es pot veure el seu treball al cambril de la Mare de Déu de Núria, a Badalona, Esparreguera, Ribes de Freser, Valls, Begues, Lleida, etc.. L’Espluga de Francolí és la població catalana que recull una major quantitat dels seus murals. Fora de Catalunya a Apure (Veneçuela), Miami (EEUU), Puerto Rico, Logronyo, Madrid, Valladolid, Ordino,…

Els seu treball va aixecar polèmica a la major part de localitats on va pintar per la seva visió personal de les escenes religioses. “aunque de momento no lleguemos a conprerderle en su concepción moderna…su concepción de los valores eternos por modernos que sean, innovadores que sean, llegaran a nuestra alma.” (Juan Rius Vila , Diario de Villanueva 01-08-1959)

A Vilanova van ser motiu de discussió popular els seus murals, el miracle dels Pans i el Vi i el de les Bodes de Canaan de l’església de Sant Antoni, realitzats per encàrrec del mossèn Llorenç Garriga i la “Junta de Reconstrucción”. 

Publicat el 28-02-14 a El 3 de vuit 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.