EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

18 de gener de 2013
0 comentaris

L’HOST I LA CAVALCADA

Host era la denominació que rebia durant l’edat mitjana un exèrcit alçat segons el dret feudal per a lluitar en una campanya militar. El senyor feudal tenia el dret de mobilitzar els vassalls del seu feu menors de 60 anys, i aquests la obligació d’acudir-hi aportant l’armament necessari i l’equipament propi.

La Host Reial era convocada a requeriment del Comtes Reis de Catalunya i Aragó. La Host Reial estava integrada per les tropes de la Casa del Rei, les Host Senyorials dels senyors feudals vassalls del rei, les Hosts Veïnals de les ciutats sota jurisdicció del Rei, les tropes de les Ordes Militars, els cossos d’Almogàvers i les tropes mercenàries.

La Host Veïnal, anomenada des del segle XIII Sagramental i a partir del segle XVI Sometent, era convocada pel veguer o pel batlle, ambdós funcionaris reials, amb el so de corn, el toc de trompeta o el repic de campanes (so metent) i al crit de Via Fos! o Via Fora! si s’anava a guerrejar fora de la terra. L’organització interna s’estructurava per desenes a les ordres del desener, per cinquantenes a les ordres del cinquantener, o per centenes a les ordres del centener; tots ells estaven sota les ordres del capità, normalment un noble del braç militar.

La Host Senyorial era la host llevada per un senyor feudal. La Host Senyorial estava formada pel mateix senyor feudal i la seva mainada. Una mainada era l’ agrupació permanent de gent armada, organitzada sota un comandant i al servei del senyor. Si la campanya era inferior a un dia rebia el nom de cavalcada i solia convocar tan sols els cavallers proveïts del seu cavall; si per contra la campanya durava més temps la host també estava formada per serfs i el senyor tenia obligació de fornir-la amb queviures i de redimir el vassall si queia presoner. En cas de caure mort però, no tenia obligació d’indemnitzar-ne la família.

La cavalcada, era una expedició militar destinada a devastar el territori enemic i atemorir la població per mitjà del saqueig, la destrucció i la captura de presoners. Se solia fer per sorpresa. Les cavalcades, però, van esdevenir tristament habituals durant l’anarquia feudal del segle XI, quan les mainades, en lloc d’atacar els enemics del seu senyor, atacaven brutalment la pagesia del seu feu com a càstig, si els camperols no havien satisfet els impostos, o senzillament com exhibició de la força dels feudals. (Les rutes de Mir de Geribert. Anna Moret-Oriol Vilanova, 2009).

L’any 1050 el clergue Bernat fill de Mir Geribert -Princep d’Olerdola- , gosà fer una cavalcada  pel terme d’Eramprunyà sense llicència comtal. Bernat atacà el castell i causà un perjudici que hom avaluà en més de 200 unces d’or. El 1052, el tribunal que jutjà Mir Geribert li ordena de fer jurament de no tenir responsabilitat en l’afer d’Eramprunyà i de comprometre’s a lliurar el seu fill i els responsables de la cavalcada. (Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Montserrat Pagès, 1992)

Publicat a El 3 de vuit ( 18-01-13)


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.