Josep Arasa i Ferrer

L’hospital va ser fundat el 1262 per Guillem (II) de Cervelló, senyor dels castells de Cervelló, Foix, Vilademáger, Gelida i molts d’altres, i es diu que a la seva inauguració hi estigueren presents el rei Jaume i Raimon de Penyafort.

Guillem, en el seu testament, expressà la voluntat de la fundació d’un recinte hospitalari amb la intenció que acollís a pobres, pelegrins i viatgers tots els que en el nom de Déu hi demanessin acolliment. Va escollir Olesa per les condicions ideals i saludables del lloc. Envoltat de muntanyes i poca humitat Hospitalis de Bonis Valius. Guillem li cedí les rendes de la vila de Sant Joan d’Olesa, el molí de Planella sobre el Gaia, censals i delmes en els termes de Santa Perpetua, Viladeperdius, Valldeperes, Rocamora, Brufaganya i les quadres d’Ordal i de Vallirana, pel seu manteniment. Primer fou administrat pel prior de Sant Pau del Camp de Barcelona; el 1328, però, ja ho era pel Bisbat de Barcelona.

És un dels hospitals medievals més ben conservats de Catalunya. L’edifici, està emmurallat dins un recinte fortificat amb torre de l’homenatge de planta quadrada amb finestres geminades, és una obra de transició del romànic al gòtic, molt reformada als s. XVI i XVII. Un dels elements de l’hospital més interessants és la gran carassa de pedra que hi ha sobre el portal d’entrada. L’edifici té dues naus rectangulars de cinc trams superposades, formant dos pisos coberts amb arcs apuntats que culminen a la segona planta amb un sostre a dues aigües. La façana principal està feta amb un carreu molt ben escairat i, seguint el perímetre es poden distingir els escuts de la casa de Cervelló. Al segle XVIII, arran de la construcció del nou camí, futura carretera N-340, pel coll d’Ordal, Olesa deixà de ser lloc de pas obligat. El camí ral quedà obsolet i l’hospital va perdre interès.

La capella va patir fortes destrosses durant la Guerra Civil i va ser restaurada per l’arquitecte Puig i Boada l’any 1953. Poc es conserva de la decoració original de la capella, només unes pintures murals que daten del s. XIV. 

Hospitals com el d’Oleseta (anomenat així en alguns documents) no tenien ni metge ni farmàcia, només oferien menjar, llit i serveis espirituals. L’Hospital disposava d’un eclesiàstic per batejar els infants i donar sepultura als qui hi morien. Els bords que s’abandonaven s’estaven un dia a l’Hospital i després, de bon matí eren portats per l’hospitaler en carro fins al següent hospital que feia  camí cap a l’hospital de la Santa Creu a Barcelona. Als pelegrins se’ls donava una lliura de pa i vi, i si es quedaven a la nit, cuina i llit. Al segle XVIII encara es donava la mateixa ració i per la tarda, una sopa i una arengada.
Publicat el 06-06-14) a El 3 de vuit 

PER SABER-NE MÉS:

Els vells camins del Penedès. Josep M. Masachs. (Miscel.lania Penedesenca 1979)

Amics de l’Hospital d’Olesa. http://hospitaldolesa.blogspot.com/

Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, Hospital de Cervelló d’Olesa de Bonesvalls  http://cataloniasacra.cat/llocs/hospital-de-cervello-d-olesa-de-bonesvalls/17/itinerari/28/l_ca