L’EX-VOT DE PENAFEL

Deixa un comentari

Ha arribat a les meves mans un ex-vot de fusta que m’asseguren que prové de l’església de Penafel a Santa Margarida i els Monjos. L’església es va malmetre l’any 1936, però algunes persones, fins i tot els mateixos incendiaris, en van recollir elements decoratius o de culte.

Un exvot és un objecte presentat com a ofrena votiva als déus, que s’acostumava a dipositar en santuaris i llocs de culte. Aquesta tradició és anterior al cristianisme i va ser assumida per aquesta religió. Així un exvot o presentalla va esdevenir un objecte que hom oferia a Déu a la seva mare o a un sant, en compliment d’una promesa, o bé en acció de gràcies per algun benefici rebut. Antigament era molt freqüent veure exvots penjant de les parets i els sostres de les esglésies i ermites.

L’exvot de Penafel és una fusta plana d’uns 35 cmts d’ample per 20 d’alt pintada per un autor anònim com agraïment a la Mare de Déu pel haver-lo salvat de les febres de Barcelona de 1821. Hi ha dibuixada una mare de Déu amb un nen Jesus al seu braç esquerra, una persona allitada amb una dona pregant al peu del llit i la llegenda “Caigue malal en lo contagi de Barcelona  lo añ 1821”

Entre l’estiu i la tardor de l’any 1821 Barcelona va patir una epidèmia de febre groga que va acabar amb la vida d’una sisena part de la població,  entre 18.000 y 20.000 persones. La malaltia era difícil de diagnosticar i es confonia amb mals vinculats amb la insalubritat del port o de les clavegueres: el tifus, les febres o la icterícia. Posteriorment se la va conèixer com el “vòmit negre” o la “plaga americana”.

Es tractava d’una malaltia viral que es transmetia per la picadura d’un mosquit antillà. Les primeres víctimes van ser part de la tripulació del vaixell El Gran Turco arribat de Cuba. El Gran Turco va  contagiar els treballadors del moll i la gent de la Barceloneta. Malgrat que les autoritats van impedir l’entrada i la sortida dels ciutadans, els habitants benestants van abandonar-la. Metges i farmacèutics van ser obligats a quedar-se. Policies i 3.000 milicians vigilaven cases i carrers evitant els saquejos.

Van venir a Barcelona comissions científiques d’arreu del món. França va establir un cordo sanitari-militar als Pirineus. El món va tancar l’entrada als vaixells provinents de Barcelona i a principis de setembre,  al port de la ciutat, es van enfonsar els vaixells sospitosos d’estar contaminats. El mes de novembre l’epidèmia va disminuir i amb l’inici dels freds de desembre va parar la mortaldat. El port de Barcelona es va reobrir el dia de Nadal de 1821.

Un barceloní anònim va agafar la malaltia i, agraint la seva curació a la Mare de Deu de Penafel, va fer l’exvot.

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 2 d'abril de 2017 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.