Josep Arasa i Ferrer

El 4 de maig de 1969, amb la presència de l’escultor Josep Cañas i Cañas, es va posar la base del monument als castellers (El quatre de vuit) al Camp del Francàs al terme municipal del Vendrell, al costat de la carretera N-II. El més gran dels monuments als castellers s’inaugurà el 12 d’octubre de 1976 en commemoració del 50è aniversari dels Nens del Vendrell. El monument es traslladà posteriorment a l’avinguda Jaume Carner del Vendrell. 

Josep Cañas i Cañas va néixer a Banyeres del Penedès l’any 1905, fou un dibuixant, pintor i escultor penedesenc. El seu aprenentatge fou autodidacta, tot i que va fer alguns cursos a l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova amb Damià Torrents i el seu amic Joaquim Mir. Els seus primers quadres són de temàtica mediterrània i camperola.

Exposà individualment per primer cop a la Sala Parés de Barcelona el 1932. El 1935 va estar a Londres i París amb una beca de la Generalitat. L’any 1936 va fer l’obra El Dinamiter (Barcelona). Durant la guerra (1936-39) es va afiliar a la UGT i lluità a la batalla de l’Ebre. Després de la guerra va treballar un temps amb Ignacio Zuloaga i va obtenir alguns premis. L’any 1942 va fer La Piràmide pel Parc de la Ciutadella.

Entre el 1947 i el 1954 va marxar a Mèxic, on va fer quadres de tema indigenista. Segons els crítics foren els anys més fructífers de la seva carrera artística i influïren en la seva vida posterior.

L’any 1948 L’Institut de Cultura Hispànica li va adquirir el relleu A les missions per portar-lo a Amèrica, i s’inaugura a la missió de Sant Carles Borromeu a Carmel (Califòrnia).

Entre les seves obres cal destacar el monument Als Castellers de Vilafranca, del que es posà la primera pedra el 29 de juliol de 1963 amb una gran festa. Per Sant Felix s’inaugurà el monument, un altiu “pilar de cinc” de mida natural, fet amb pedra de la Floresta.

El mateix any –1963- realitzà el monument a Joan Maragall, situat al passeig Maragall de Barcelona i encarregat per l’Associació de veïns. El Casal Català de Madrid li encarrega un relleu d’una sardana per col·locar-lo en la font de la Glorieta de la Sardana, al Parc del Retiro de Madrid.

L’any 1966 s’inaugurà, davant l’antic Parc de Montjuïc de Barcelona, el seu Monument a la Sardana. També va realitzar el dedicat a Carmen Amaya, a qui havia conegut personalment a Mèxic, que es pot veure als Jardins de Joan Brossa de Montjuïc de Barcelona.

Té obres seves als museus d’art contemporani de Barcelona, Bilbao i Madrid, i al Museu Antropològic de Mèxic. Destaca també la sèrie de dibuixos, 700 rostres, feta entre els anys 1929 i 1985.

El novembre del 1986 se li concedí la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 1987, el poble de Banyeres el nomenà “fill il·lustre”. Morí al Vendrell la vigília de reis del 2001. Des de 2002 podem visitar a Banyeres la seva casa pairal i contemplar part de la seva obra.

Publicat a El 3 de vuit (21-12-12)