Josep Arasa i Ferrer

L’estudi “Sant Sadurní d’Anoia i l’Alt Penedès” de l’any 1969 el va impulsar el Banco de Expansión Comercial –entitat bancària nascuda a l’Anoia i absorbida per Banca Catalana l’any 1971- , el va dirigir l’economista Josep M. Muntaner i Pascual, qui durant anys va ser president de la Secció Catalana d’Economia, filial del Institut d’Estudis Catalans, i va tenir la col·laboració d’un jove que posteriorment ha esdevingut destacat economista i reconegut activista per la justícia social i la pau, Arcadi Oliveres.  Amb aquest treball és pretenia dibuixar el Penedès de la dècada dels 80 del segle XX.

El treball començava analitzat cada una de les localitats de l’Alt Penedès. De Vilafranca diu “quan recorrem els ravals l’asfaltat no hi és present. L’enllumenat públic segueix aproximadament la mateixa llei: adequat a la part central i insuficient o inexistent a la perifèria”.

A la pagina 214 podem llegir “el pla Director preveu l’autopista que creurà la comarca des de Gelida a Castellví de la Marca.  De Gelida sortirà una autovia que passant per Avinyonet del Penedès i Vilafranca del Penedès es dirigirà cap el Vendrell. També tindrà aquesta categoria l’enllaç de Vilanova i la Geltrú amb l’autopista, passant per Vilafranca del Penedès.”.
Els plans aeroportuaris transformaven la plana penedesenca en el gran aeroport transoceànic de Catalunya, situat “en una zona encara per definir localitzada aproximadament entre el Pla del Penedès, Guardiola i Vilobí”. Malgrat que l’estudi no en feia esment, en aquells moments també es va valorar la possibilitat de situar l’aeroport transoceànic entre els termes de l’Arboç i de Santa Margarida i els Monjos per la qual cosa preveien aplanar la muntanya de Muntanyans al costat de Sant Marçal. L’estudi afegia que “un petit aeròdrom ha estat previst al terme de Sant Llorenç d’Hortons”.

Aquest desenvolupament aeroportuari condicionava alguns municipis de la comarca, Puigdàlber havia d’esdevenir la zona residencial per els treballadors de Vilafranca i de Sant Sadurní malgrat que “el futur aeroport transoceànic de Catalunya frega gairebé el terme, el que significa tant una possible limitació com una possibilitat de creixement”.

El pla preveia, que a finals del segle XX, s’hauria realitzat el “Plan de aguas de Cataluña”, elaborat l’any 1957 per en Victoriano Muñoz, com a solució per l’agricultura comarcal. En ell: “s’establia una xarxa de canals per a aconseguir un aprofitament integral dels recursos hidràulics del Principat….basats  en  l’aportació de les aigües de l’Ebre. Un canal es dirigia des de Xerta cap a Barcelona, travessant l’Alt Penedès… que és podria beneficiar d’aquest gran projecte, el qual resoldria totalment un dels seus grans problemes”. Seguia amb “l’Alt Penedès podria esdevenir una de les hortes de Barcelona, fent retrocedir la vinya a les terres més alteroses i permetent que els actuals minifundis fossin econòmicament rendibles”. L’estudi, marca més directrius agrícoles: “L’activitat vitivinícola exigeix una política molt acurada que, al mateix temps que fomenti els vins de millor qualitat, reconverteixi aquelles vinyes inadequades en altres tipus de conreu.”

Sortosament per la comarca la prospectiva no és una ciència exacta.

Publicat a El 3 de vuit de 29-05-15