LES RIUADES DE L’ANOIA

Deixa un comentari
L’Anoia és un riu curt (68 km) de capçalera baixa i poc cabal que desemboca al  Llobregat a Martorell. Tres rieres es disputen el seu origen: la riera de Montmaneu, que neix prop de la Panadella, la que prové del Molí de la Roda, Riera Gran, i la de la Fortesa, Riera de Sant Pere.  A partir del municipi de Jorba es pot parlar pròpiament de riu Anoia, que també passa per: Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, La Pobla de Claramunt, Capellades, Vallbona d’Anoia, Piera, Sant Sadurní d’Anoia, Gelida i Martorell.

L’Anoia ha tingut molta importància en la formació econòmica i demogràfica de Catalunya ja que va ser un eix vertebral de la indústria paperera. En el moment de màxim esplendor van arribar a conviure 65 molins paperers.

Les pluges mes abundants del Penedès es donen al final de la primavera i començament de la tardor –el soroll de les portadores crida la pluja-, i aquests aiguats produeixen les grans riuades. De les riuades que recull la història cal esmentar la de 1344 que s’endugué la Pobla Vella i obligà al senyor de Claramunt a permetre el poblament al marge dret del riu, per evitar de nou aquest succés. Els anys 1584, 1788, 1790 i 1792 hi hagué  riuades d’anomenada, l’Anoia arrasà els horts, i destruí fàbriques i alguns molins paperers. Important fou la riuada de Sant Bertomeu de 1842 (24 d’agost) que tan sols a la Pobla va fer caure 14 cases i matà una persona.

L’any 1850 el riu torna a fer malifetes, i la nit de santa Tecla de 1874 (22/23 de setembre) hi hagué una forta riuada. Aquella nit molts rius de Catalunya van sortir de mare i van arrossegar tot allò que se’ls posava al seu pas. A Guimerà, la riuada va causar 33 morts i enderrocar 96 cases. A Tàrrega, la crescuda de l’Ondara deixava 150 morts i 250 edificis malmesos. A les Borges Blanques van morir 14 persones. L’Anoia i el Bitlles destruïren moltes hortes, fàbriques de tint i blanqueig i alguns molins. A Subirats es trobà un home ofegat penjat sobre les branques d’un arbre on l’havia portat la riuada. El segle XX són importants les riuades del 6 de juliol de 1926 i la del 16 d’abril de 1942.

Els pagesos del Penedès coneixien l’origen de la crescuda de l’Anoia pel color de l’aigua. Si l’aigua era vermellosa era que havia caigut un xàfec a la vall de Miralles i que el culpable de la crescuda era la riera de Carme. Si les aigües baixaven de color gris, la tempesta havia estat entre el coll dels Brucs i la serra de Rubió (rieres d’Odena i Castellolí). Si la revinguda tenia el color de palla vella, l’aiguat havia estat als vessants segarrencs. (El riu Anoia. Ramon Morales. Abadia de Montserrat 1984).

El sansadurnidenc Jaume Raventós a La vida al Camp (Ed Balmes, 1962) ens explicava que fa anys les riuades de l’Anoia s’anunciaven d’una masia a l’altra amb el crit –El …cap … de l’aigua….! una dues tres vegades; fins que se sent la resposta del moli de més avall, que llença el mateix crit conca enllà.
Publicat a El 3 de vuit (17-05-13) 

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 18 de maig de 2013 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.