Josep Arasa i Ferrer

L’església de Sant Joan de la Muntanya està al terme municipal de Pontons, al costat del castell, al marge de la cinglera sobre el puig Fonoll. Documentada des de l’any 1067, està consagrada l’any 1073. És un edifici auster, d’estil romànic, de pedra rogenca, amb un absis amb decoració d’estil llombard i una porta al mur de migdia. La nau era coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals, durant les obres de reconstrucció de 1968 fou substituïda per una coberta de bigues.

L’any 1968, August Ferrer i Dalmau, propietari de l’església, d’acord amb el capellà –Jaume Torres i Batlle- va emprendre la restauració de l’edifici. En desfer la taula de l’altar va aparèixer una senzilla lipsanoteca (capsa per contenir relíquies), a l’interior de la qual es guardaven unes relíquies embolicades amb un drap verd i un petit pergamí amb la lletra característica del segle XI.

Durant vuit segles (IV al XII) tota la cristiandat es va articular sobre les relíquies. Es va desenvolupar la idea de que els fidels que oressin o estiguessin a prop d’aquest objecte gaudirien dels poders miraculosos que aquestes posseïen. Va ser la febre de les relíquies, es compraven, es venien, es robaven, s’inventaven… Sobre d’elles es construïen esglésies, abadies, catedrals. La seva tinença portava aparellada grans beneficis, eren focus de peregrinacions i donacions i, en conseqüència, de riquesa i influencia. Els peregrins anaven de temple en temple a venerar les relíquies per complir una promesa, per guarir alguna malaltia, per obtenir indulgències o buscant la reducció del temps que havien d’estar al purgatori.

Les relíquies de primera categoria poden ser ex pilis (de cabells) o ex carne (peces del cos). Les de segona són ex vestibus (de vestits) i les de tercera: a contactu (els objectes que van estar en contacte amb el sant) o ex capsa (del taüt).

Malgrat que a partir del IV concili del Laterà (1215), l’església va prohibir la veneració de relíquies sense “certificat d’autenticitat”, moltes són falses. Són sospitoses les nombroses de la “Vera Creu”, els abundants “Claus de la Creu”, o les “Espines de la Corona”. Del “Sant Prepuci de Jesús” s’han comptabilitzat catorze exemplars. Entre les relíquies curioses hi ha ”el Sant Melic”, “la Santa Llàgrima”, “la Sabata de Jesús”, “el Llit de Mare de Deu”, ”les Vares de Moisès”, “els Bolquers de Jesús”, el “Cinturó de la Mare de Déu”,….

Al pergamí de la capseta de les relíquies de Sant Joan de la Muntanya hi ha dinou ratlles d’escriptura, amb els deu manaments i la relació dels sants als quals pertanyien les relíquies: sant Norbert, sant Pancraç, i santes Masses. La capseta havia estat oberta amb anterioritat ja que el drap que les embolicava era relativament modern. Actualment la lipsanoteca la conserva la família Ferrer i Dalmau.