Josep Arasa i Ferrer

Des del segle XIX fins fa poques dècades les nadales d’oficis formaven part de la quotidianitat dels nostres pobles i ciutats el darrer mes de l’any.

Les estampes contenien en la cara principal la il·lustració de l’ofici (fuster, policia, sereno, vigilant, repartidor de diaris, carter, recader, carreter, carboner, fanaler, escombriaire, esmolet, drapaire, campaner, serraller, forner, electricista, aprenent, escolà, etc.), sovint amb motius al·lusius a la seva feina i una frase felicitant les festes.

Al revers s’incloïa un text en vers amb referències als serveis prestats al llarg de l’any i la sol·licitud de l’estrena o gratificació, doncs la funció fonamental d’aquests productes gràfics era el seu intercanvi per una quantitat de diners o bé per queviures, no oblidem que algunes feines com la de vigilant no tenien altra remuneració que les estrenes que bonament els hi donava el veïnat. L’any 1932 un vigilant de Barcelona felicitava amb aquets versets “Té aquesta tradició una ànima errant/que tota humanitat viva manté./La nostra lluita d’ànimes deté/com un iris de pau vivificant./De l’any el declinar agonitzant/a renéixer el Nadal altre cop bé./Amb tot cor perquè res més no té/feliç us el desitja, el vigilant.”

Aquestes nadales d’oficis formen part de la col·lecció personal de gairebé cinc-cents exemplars, majoritàriament realitzats en cromolitografia, algunes d’elles il·lustrades per dibuixants reconeguts, són una bona mostra d’un material gràfic avui extingit i, en molts casos, ens evoquen oficis desapareguts. Contràriament a l’esperit festiu que despertaven aquestes nadales d’oficis, és curiosa la trista grisor de la nadala dels carters de 1940 on desapareix el color i a portada es remarquen els crits d’ordre franquistes.