Josep Arasa i Ferrer

La Marina del Penedès és una zona del litoral català entre el massís del Garraf i el Riu Gaià que correspon a les actuals comarques del Garraf i Baix Penedès. Fins ben entrat el segle XX aquesta denominació era l’original de la comarca del Garraf ; també coneguda com el Maresme del Penedès o el Penedès Marítim.

Les petites muntanyes, de pendent més o menys suaus, descendeixen fins a la plana costanera on la dinàmica litoral va crear nombrosos estanys, com el de la Mar Morta entre Cubelles i Cunit que era un estany marí, actualment dessecat, on es va construir la central tèrmica. L’any 1193 es fa esment d’en “Bernardí de Mari Mortua”.  El 1570 consta com “la masia de Mars Morta” i el 1739, és una partida també anomenada “lo Prat de Mars Mortas”. En aquest lloc hi hagué “Les Salines”.

Actualment dels aiguamolls o maresmes de Cunit només queda un reducte limitat per la zona verge que queda entre el mar i l’estació de tren, una zona de natural inundabilitat documentada a la prehistòria i la història clàssica del municipi tot i que antigament ocupaven gairebé tot el litoral municipal.

Don Pascual Madoz en el seu “Dicccionario geografico, estadistico y histórico de España” (1845) descriu Cunit com una localitat “situada en un llano a la orilla del mar, le combaten con frecuencia los vientos del SO; su clima es templado y sano; las enfermedades comunes fiebres intermitentes.  Tiene 35 casa y una Iglesia parroquial (San Cristobal)… produce vino, aceite, algarrobos, higos y almendros; cria ganado vacuno y caza perdices y conejos”

Actualment Cunit sobrepassa els 12.500 habitants repartits entre Cal Cego, Can Molas, Can Nicolau, Can Toni, Can Torrens, Centre Antic, Costa Cunit, Cunidor, Cunit Diagonal, el Prat de Cunit, el Rectoret, els Ametllers, els Jardins de Cunit, els Rosers de Cunit, Haug, la Baronia, les Sorres, Montcunit, Procunit, Puig Pelòs, Solcunit, Valparaiso, Sant Jaume. S’estima que si tots els habitatges actuals de Cunit s’utilitzessin com primera residència la localitat tindria 40.000 habitants.

El terme de Cunit  és travessat de nord a sud per torrents i rieres. Els més destacats són el torrent de Cal Cove, que prové de la zona del fondo d’en Roig, la riera de Cunit, també anomenada torrent de Sant Antoni, i el torrent d’en Pedró, al límit amb Cubelles. En el passat aquestes rieres i rierols alimentaven les maresmes conegudes com els Prats de Cunit.

Durant l’alta edat mitjana, tal com apareix en cartografia de l’època, aquests aiguamolls donaven el nom de ‘Ça Lacuna’ (La Llacuna) a una població situada per la zona de l’actual urbanització Cunidor-Cunit Diagonal.

La mà de l’home ha acabat dessecant la majoria d’aquestes maresmes o aiguamolls que van ser lloc de pas i fins i tot de nidificació de moltes aus aquàtiques. L’entitat ecologista WWF/Adena proposa el municipi per a la seva inclusió en les llistes oficials de LIC (Lloc de importància Comunitària). Es designen  LICS aquelles zones d’Europa d’interès comunitari per la seva contribució potencial en restaurar l’hàbitat natural, incloent-hi els ecosistemes i la biodiversitat de flora i fauna silvestres.

D’acord amb el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), la zona de les últimes maresmes municipals ha estat declarat com a sòl urbanitzable.

Publicat a El 3 de vuit el 04 de març de 2016