LES GOTES DEL CAFÈ
Deixa un comentari-
GOTA 1
” A la fleca, al cafè de l’amic Joan, amb qui coneixes i amb qui no coneixes, a tot arreu i amb tothom, la primera paraula en català. És fàcil. Encomana el català.”
(segueix)
Ho han reconegut?, és el text de l’anunci que des de fa uns dies està present en els mitjans de comunicació del país, per iniciativa de la Generalitat de Catalunya en el marc de la campanya promocional “per la llengua Som-hi”.
Amb la convicció que aquesta és una campanya necessària que lamentablement arriba tard, -molt tard- m’atreveixo a preguntar si estan complementant-la amb accions adreçades al personal que treballa pel Govern.
Cada cop més trobo metges, infermeres, policies, personal d’atenció al públic dependents de la Generalitat, etc. que m’atenen en castellà. Demanar correcció en l’ús del català -escrit o parlat- ja esdevé utopia pels contribuents. Modestament, aquesta campanya i jo, tan sols aspirem a que ens atenguin en la nostra llengua.
Si aquests fulls il·lustrats arribessin a les mans del personal de la Generalitat embolicant l’entrepà, potser els hi mouria les consciencies, i moguts per la força del missatge, els Mossos d’Esquadra mantindrien les formes i parlarien català. Els mestres s’adreçarien als seus alumnes amb la nostra llengua i s’oblidarien de les justificacions d’eficàcia. A les Oficines de Treball algú tindria la delicadesa de rebre’t en català i, fins i tot, la gent de Justícia també ho faria; i la resultant seria que a l’administració el 50% del personal el parlaria.
I gairebé tot seria bonic i els polítics tindrien més motius per a justificar la despesa publicitària i els usuaris ens creuríem més propers a casa nostra.
-
GOTA 2
Em sento lluny de les actuals rues de Carnaval. La transgressió i la disbauxa m’agraden tradicionals, a la vilanovina o a la osonenca. Personalment opino que les millors manifestacions del Carnaval són les calderades, les escudelles, els arrossos o els ranxos, sense oblidar les menges de sardina, a la cloenda, que cada cop es posen més de moda.
Però no renegaré de l’estructura moderna de la festa, malgrat que m’entristeix comprovar que participo d’un país que no utilitza la seva musica per acompanyar-la. Musiques brasileres, anglosaxones, espanyoles etc, donen ritme i vida a les disfresses. Lamentablement no crec que la casualitat hagi acompanyat els meus passejos per les rues del Carnaval, en lloc he vist desfilar una comparsa -de les dites modernes- amb musica feta aquí.
Sense renunciar a les peces folklòriques -algunes de molt adients per aquests menesters- existeixen multitud de músiques modernes catalanes que farien el mateix servei que fan les forasteres.
Tinc la impressió que la renuncia no és la expressió de la ignorància dels programadors, tan sols es deu al seu provincianisme complexat, com a reflex del que existeix a la nostra societat justificat amb conceptes de modernitat.