Josep Arasa i Ferrer

Gloria Lasso va ser una cantant molt popular que va tenir una vida dramàtica. Va néixer l’any 1922, en data, lloc i hora incerta ja que existeixen dues partides del seu naixement, una de Madrid i l’altre de Vilafranca, i és molt possible que hagués nascut a Santa Margarida i els Monjos, malgrat que el seu bateig està inscrit a l’església vilafranquina de Santa Maria.

El seu nom real era Rosa Maria Coscolin Figueras.  Vicente Coscolín Jiménez, havia nascut a Egea de los Caballeros (Zaragoza), Teresa Figueras Santacana era de Sant Cugat de Sesgarrigues. De jove vaig conèixer  persones que havien tingut aquesta família per veïns quan vivien a un humil  grup de cases d’Els Monjos anomenades les Cabiles. Quan  neix la Mª Rosa és inscrita a Vilafranca, ja sigui per raó d’un part difícil que va merèixer una atenció mèdica especial, per una simple formalitat baptismal,  o perquè, certament, la família ja vivia a la capital penedesenca.

Temps després la família es trasllada a Barcelona on el seu pare va regentar un bar/bordell al barri Xino, i es dedica a traficar amb objectes robats, per la qual cosa feia sovintejades estades a la presó. Al bar, la Maria Rosa i la seva germana ja cantaven vestides de mexicanes.  Quan tenia 10 anys en una gira actuant a bars de mala nota de Catalunya, el seu pare la va violar.

Va passar la guerra 1936-1939 mig a Barcelona, mig a l’Aragó. Va conèixer la gana i, a Saragossa, es va veure obligada a menjar ratolins, arrels i a beure aigua dels tolls. Als 15 anys cantava pels “nius d’art” barcelonins, locals no massa aconsellables per a una noia jove com “La Bola de Oro”, i treballava en el consultori d’un  metge.  Amb poc més de 17 anys es va casar amb Guillermo Tejero Benito, militar i guitarrista ocasional, que es feia anomenar Guillermo Lasso, un sergent de l’exercit que la acompanyava a la guitarra i de qui va prendre el nom artístic.

Acompanyada del seu marit se’n va anar a Madrid i actuava a  clubs petits. Va trobar feina de presentadora a Radio Madrid i així les seves cançons s’escoltaven molt sovint al programes d’aquesta emissora, fet que li va facilita la promoció.

L’any 1949 Fernando García Morcillo li va oferir que estrenés alguna de les seves cançons: Santa Cruz, María Dolores, Bésame en la noche i Malvarrosa,  eren a ritme de boleros, que ella interpretava amb una veu plena de sensualitat..  Va enregistrar en discos de 78 rpm aquestes cançons i de seguida es van fer famoses.  Es va presentar a “Villa Romana”, un dels locals més elegants de Madrid però malgrat obtenir un èxit important i continuar enregistrant discos, la seva fama va patir alts i baixos segurament per la inestabilitat de la seva vida afectiva, després d’aconseguir la nul·litat del seu fracassat matrimoni amb Lasso.

L’any 1951, durant una de les seves visites a Barcelona, es va presentar a l’elegant sala de festes Oro del Rhin de la Gran Via, el local on hi havia tingut la seu la Penya Rhin la qual havia impulsat les curses de cotxes al Penedès.  La van acollir com una figura consagrada del bolero i la melodia moderna i va rebre el sincer aplaudiment d’un públic que va reconèixer el perquè de la seva justa i ben consolidada fama.

L’any 1954  es va establir a París començant com substituta d’ una cantant malalta fins esdevenir una estrella del “music hall”. Gloria Lasso estava dotada d’una gran veu, cantà cançó espanyola amb un accent francès rudimentari.  Actuava a cabarets de París d’ambient espanyol com “La Puerta del Sol”.  El títol del seu primer èxit de 1955 ja ho diu tot Amour, castagnettes et tango, però també cantà moltes adaptacions dels grans èxits del moment: Hola que tal (1954), Etranger au paradís (un milió de copies venudes a França, 1956), Toi, mon dèmon (1956), Buenas noches mi amor (1957), Bon voyage (1958), Soi pas fache (1959),…. Luis Mariano, un altre espanyol resident a París, va ser molt amic de Gloria Lasso, amb ella van cantar a duo un èxit de finals dels 50, Canastos

En la seva etapa parisenca va col·laborar i esdevenir amiga  de tots els grans cantants francesos Edith Piaf, Charles Aznavour, Gilbert Bécaud, Brassens, Brel,… Les orquestres que acompanyaven a Gloria LASSO eren les millors del moment com Franck Pourcel o Paul Mauriat que sabien donar prestància als ballables del moment, molt sovint a ritme de cha cha cha més parisenc que caribeny.

El 2 de març de 1958 va actuar al Casal de Vilafranca on va exhaurir les entrades. L’any 1959, en un moment difícil per la nostra cultura, va gravar dues sardanes: La santa espina i La sardana de la rosa.

L’any 1963 va anar a viure a Mèxic des d’on es dedicà al mercat hispà –americà. Va tenir deu marits i múltiples amants. Al llarg dels seus més de 50 anys de vida artística va vendre més de 150 milions de discs,. Els darrers anys Lasso ha resultat beneficiada per la moda kitsch i convertida en una icona gai. L’any 2006 l’ajuntament de Vilafranca li va dedicar un carrer.

Durant tota la seva vida va perseguir dos objectius sortir de la misèria dels seus orígens i l’estabilitat amorosa i sexual malmesa per una violació infantil. No va reeixir en cap de les dues aspiracion; malgrat els seus grans èxits discogràfics va morir  arruïnada a Cuernavaca  (2005) en un pis de protecció social que li havia deixat el seu gendre i, en la permanent recerca de a seva estabilitat afectiva, va fracassar en 10 matrimonis.