LES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES DE SANT LLORENÇ D’HORTONS

Deixa un comentari
Sant Llorenç formava part de la baronia de Gelida. Encara el1787 Gelida i Sant Llorenç d’Hortons tenien un sol batlle, si bé cada poble tenia la seva parròquia i el seu rector. Actualment el municipi de Sant Llorenç d’Hortons, malgrat pertànyer a l’Alt Penedès,  està inclòs al partit judicial de Sant Feliu de Llobregat i els seus habitants acudeixen, principalment, al mercat de Martorell.

El municipi de Sant Llorenç d’Hortons es caracteritza per tenir diversos nuclis de població força separats entre ells i un gran poblament dispers en masies. Els dos nuclis més importants són el d’Hortons i el de Sant Joan Samora, que es formaren al voltant de les dues construccions més antigues del municipi: l’església romànica de Sant Joan Samora i la de Sant Llorenç. Aquests nuclis, però, són de formació molt més recent; el d’Hortons a partir del segle XVIII i el de Sant Joan Samora, del segle XIX. Ambdós formats a partir de la necessitat d’establir els parcers que treballaven les vinyes propietats dels senyors.

El temple de Sant Joan Samora és una capella d’una sola nau amb l’afegitó d’una capella a la façana. Té un absis amb finestres de doble esqueixada. La porta està al sud, te arquivoltes i impostes i el campanar és de paret. El primer document on surt referenciada data de l’any 1080, en una donació que es fa a l’abat Andreu del monestir de Sant Cugat i a canvi, aquest, concedeix l’administració de l’església de Sant Joan Samora amb totes les seves terres. L’any 1163 la capella és anomenada com a Sant Joan Moragrega en una donació a la Canongia de la Catedral de Barcelona. La documentació posterior sobre Sant Joan és escassa fins al 1316 en un document de la Pia Almoina.

Els vestigis romànics de Sant Llorenç d’Hortons es van poder identificar l’any 1977 i són visibles  des  de  la rectoria.  Consisteixen  en el mur sencer de  ponent,  en  el qual  es conserven els muntants d’un campanar de cadireta de dues obertures, i part del mur de migdia, on es conserva una finestra de doble esqueixada, i part de la porta d’entrada amb una arquivolta amb guardapols que emmarca les dovelles de l’arc. Per aquestes restes  es pot  deduir  que  l’església romànica  era molt semblant a la capella de Sant Joan Samora,  d’una sola nau amb  volta de canó  i capçada a llevant per un absis semicircular, els fonaments del qual es trobarien sota el paviment de l’actual edifici. El primer document on surt referenciada aquesta església data de l’any 945, en l’acta de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat.

L’església parroquial de Sant Llorenç s’amplià a partir del creixement del municipi, i fou reformada entre 1845 i 1847. Actualment és d’una sola nau, amb un absis semicircular, capelles laterals entre els contraforts i un campanar de base quadrada i secció octogonal a la part superior.

Publicat a El 3 de vuit (20-12-13) 

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 20 de desembre de 2013 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.