Josep Arasa i Ferrer

Tal dia com avui -14 de novembre- de l’any 1963, el diari francès Le Monde va publicar unes declaracions de l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, d’oposició a la dictadura franquista. L’entrevista va ser feta pel periodista José-Antonio Novais, per iniciativa de Josep Benet i Albert Manent .

Franco, que s’autoanomenava catòlic i amb ell tot l’Estat, va ser considerat per l’abat Escarré com «un estat que no obeeix els principis bàsics del cristianisme». En aquella entrevista Escarré demanava que el poble pogués triar el seu govern, garantir la llibertat de premsa, la fi del clima de guerra civil, i defensar la llengua catalana, no com “un deure, sinó ben bé una necessitat”. Pocs dies després d’aquestes manifestacions va ser clausurada Òmnium Cultural i assaltat el Casal de Montserrat a Barcelona.

La dictadura franquista no podia tolerar aquella defensa dels drets humans, i menys venint d’un membre significat de l’església catalana, el 1965 el govern el va fer abandonar Catalunya i passà a residir al monestir de Viboldone (Llombardia). El 1966 el govern espanyol el va obligar a renunciar al títol d’abat de Montserrat. Malalt de mort (1968), l’abat Cassià Just el portà a Barcelona, fou enterrat a Montserrat.

L’abat Escarré va néixer al Carrer Major, 61 de l’Arboç (Penedès). Ingressà com a monjo a l’abadia de Montserrat el 1923 i fou ordenat sacerdot el 1933.