L’ERMITA DE LA BLEDA (Santa Margarida i els Monjos)

Deixa un comentari
L’ermita de la Bleda, dona servei religiós als veïns de Farran i a Puigdesser (Santa Margarida i els Monjos).
La llarga història de l’església de la Mare de Deu de la Bleda l’hi ha donat algunes particularitats: està al terme de SMMonjos en una localitat, La Bleda, que majoritàriament és terme de Sant Martí Sarroca; no pertany al bisbat com la majoria d’esglésies, és particular, dels amos del castell; malgrat la seva ubicació al terme de SMMonjos no està vinculada a la parròquia de Santa Margarida ni a la de Sant Martí Sarroca, està vinculada a la de Sant Genís de Pacs.
El lloc de la Bleda ja s’anomena l’any 994 i l’ermita el 1032. Al segle XII l’ermita era l’església parroquial. El 1247 fou unida al monestir de Sant Pere de Casserres del bisbat de Vic i cada any els hi havia de pagar 32 quarteres de blat. Al segle XVI el papa Sixt V va unir l’església a la comunitat de Vilafranca i des del 1825 és sufragània de Sant Genís de Pacs.
Es tracta d’un edifici que amb els anys ha estat profundament transformat especialment l’any 1683. Els arrebossats exteriors impedeixen precisar les característiques constructives de l’edifici, en el qual destaca el campanar d’espadanya de dos ulls. A l’interior de l’ermita es conserva una extraordinària pica baptismal.de forma troncocònica.
La Bleda va tenir l’ermita com a parròquia fins el 27 d’abril de 1954 quan va ser beneïda la nova església de la Mare de Deu de Montserrat situada al pla de la Bleda. Actualment a l’ermita es celebren tres aplecs: la segona Pasqua, el 8 de setembre quan es celebra la festivitat de “les marededeus trobades i per Tots Sants.
La primitiva imatge de la Mare de Deu de la Bleda era negra com la de Penafel i la de Montserrat, va ser cremada juntament amb les cadires durant la guerra 1936-1939. El 13 de maig de 1940 després d’una missa de campanya van entronitzar la nova imatge, aquesta vegada blanca.
Des de l’any 2016 l’ermita i el castell són propietat de la família Torres, que té els edificis en procés de restauració. La imatge també es va restaurar i esperà l’acabament de les obres.
A les acaballes del franquisme l’ermita també va tenir una funció política, ja que era un lloc on es feien reunions clandestines de caràcter polític i sindical degut a la seguretat que donava el seu isolament.
(Per saber-ne més de la Bleda i de l’ermita val la pena consultar “El llibre de la Bleda” de Maria Lluisa Termens i Santa)
+10
Aquesta entrada s'ha publicat en el 6 de febrer de 2022 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.