LAVERNÓ, L’EDICIÓ CENSURADA

Deixa un comentari

El 6 de setembre de l’any 1925, en plena dictadura de Miguel Primo de Rivera, va néixer a Sant Sadurní de Noia la publicació quinzenal “Lavernó”.

La dictadura del general  Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s’instaurà a Espanya entre els anys 1923 i 1930, amb l’acceptació del rei Alfons XIII. “Lavernó”, com totes les publicacions de l’època, va estar condicionada per la censura dictatorial. Tots els exemplars, per poder-se distribuir, duien el preceptiu Aquest numero ha sigut sotmès a la prèvia censura governativa”.

La publicació agafava el nom de la riera del mateix nom que passa per Sant Sadurni, recull les aigües dels torrents de l’Alzinar i del Romani, i és afluent del riu Anoia. El topònim Lavernó (Lavern, Avernó) prové de vern, un arbre de ribera de la família de les betulàcies també conegut com arbre negre, lladern, morera borda i mosquiter.  Els verns només es troben en sòls molt humits generalment en la ribera dels rius on formen les vernedes.

El primer exemplar va veure la llum aprofitant les fires d’aquell any. A la portada asseguraven que sortiria el primer i el tercer diumenge de cada mes i que el preu per la subscripció d’un any era de 5 pessetes ”Pagament a la bestreta, l’import pot enviar-se per gir postal o segells de correus”. El número solt costava15 cèntims. La redacció estava al carrer Sant Pere nº7, principal 2a.de Sant Sadurní. Estava escrit íntegrament en català, i des de el primer exemplar ja mostrava una certa disconformitat amb el sistema polític del moment. “a falta de diputats, alcaldes i demes autoritats que necessitin el vot del poble, s’han estroncat també les copes, medalles i altres regals destinats als partits de futbol. Tot va automàticament. En mancar lo primer falta el segon”.

Lavernó recollia moltes queixes i reivindicacions locals, dins els límits que la censura permetia “no entenem perquè els vehicles de tracció animal no són obligats a portar la llum suficient i inexcusable, la qual…. prevé al peató contra tot accident. Sembla que això hauria de merèixer especial atenció per part del nostre Ajuntament.”

El 30 de gener de 1927, quan ja portaven tres anys d’edicions, va aparèixer el número 33. El titular de portada  va ser “De les aigües. Un cas vergonyós o la Vila dels Panxacontents”. A l’article deixaven clar que diferenciaven dos entorns locals, ells els editors (els bons), i la resta de santsadurnidencs. “Quan un grup d’homes amb verdadera abnegació i sacrifici, lluitant heroicament posen a la llum un periòdic amb el qual creuen defensar els interessos morals i materials de Sant Sadurní, un altre grup  -i al dir grup volem significar tot el poble- viu tranquil·lament com si ens trobéssim en el millor dels mons, com si visquéssim a Xauxa que segons conten fermen els gossos amb llonganisses”.

Masses enemics per una publicació local. El número 34 ja no es va distribuir.

Publicat el 07-03-14 a El 3 de vuit 
 

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 7 de març de 2014 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.