Josep Arasa i Ferrer

En conquerir l’anomenada Marca Hispànica, els monarques francs la dividiren en unitats administratives dites comitati, o comtats, governades per un comte. Aquest és l’origen de les jerarquies nobiliàries a Catalunya durant el període medieval, les quals estaven constituïdes pels comtes sobirans, els magnats o barons, els vescomtes, els comdors, els varvassors, els nobles i els cavallers, els quals rebien diferents denominacions: cavallers,  donzells, generosos o homes de paratge.

L’aristocràcia és el conjunt de persones que hom considera per damunt de les de la mateixa espècie per llurs qualitats. Per naixença o per gràcia d’algun rei pertanyen a un grup social considerat distint de la dels simples ciutadans, i gaudeixen de preeminències hereditàries. A la societat actual això de la noblesa va a menys, fa ferum de ranci, i no sempre va acompanyada d’una bona posició econòmica.

Al Reino de España, les categories de la noblesa actualment són: els ducs, els marquesos, els comtes, els vescomtes, els barons, els senyors i els cavallers. L’any 2011 hi havia 2.874 títols nobiliaris que estaven en possessió de 2.205 persones. En el camp de la noblesa també hi ha acaparament, tan sols entre les deu cases ducals més grans (Alba, Alburquerque, Fernán Núñez, Infantado, Borbón,  Medinaceli, Medina Sidonia, Osuna, Peñaranda i Villahermosa) tenen 199 títols. A més, 400 d’ells, tenen el qualificatiu de “Grandes de España” i han de ser tractats d’“excelentísimo señor”, amb la prerrogativa de ser considerats cosins del rei espanyol, el que implica tutejar-lo i poder mantenir–se amb la boina, la barretina o el barret posats quan estan al seu davant. Aquest és el cas del propietari de la Vanguardia, el comte de Godo, i del pagès  lleidatà Luís María de Gonzaga de Casanova, duc de Santángelo.

A Catalunya hi ha unes 300 famílies catalanes que pertanyen a l’aristocràcia. “Algunes d’elles són de noblesa immemorial, com els Despujol, Montcada, Montoliu, Sentmenat o Vilallonga“, assenyala el genealogista i heraldista Armand de Fluvià i Escorsa,  qui assegura que a Catalunya hi ha també altres títols molt antics i importants que estan fora del Principat: el ducat de Cardona, el comtat d’Empuries, el marquesat de Pallars, el vescomtat de Rocabertí…
“La majoria pertanyen ara a la Casa de Medinaceli –diu Fluvià– perquè durant l’època d’unificació de les corones de Castella i Aragó molts castellans van saber donar bons cops de bragueta casant-se amb  pubilles catalanes“. Els darrers títols nobiliaris atorgats a catalans pel rei espanyol són els de marqués: al científic Oró, al falangista Samaranch, al republicà Tarradellas i al surrealista Dalí.

El Penedès ha donat molta gent noble i escassos títols nobiliaris: des de  Mir de Geribert “prínceps Olerdulae” de “santa memòria” a l’edat mitjana, fins els més propers marquesos de Foix, de Gelida, de Monistrol, de Moja o els barons de Mediona i de Sant Martí Sarroca, entre d’altres. Alguns ja han estat protagonistes d’aquestes històries, d’altres ho seran en les properes setmanes.

Publicat a El 3 de vuit el 17-01-15

Per saber-ne més:

Manual de Nobiliària Catalana, Arman de Fluvià, Institució catalana de genealogia i heràldica, 2012

Noblesa i Heràldica: http://www.scgenealogia.org/articles/nobleheraldica.htm