Josep Arasa i Ferrer

La revista Times, acaba d?anunciar la ?persona de l?any?.

La selecció ha estat feta a partir d?una llista de nominats que incloïa al president iranià Mahoud Ahmadinejad: al president de Xina, Hu Jintao; al ex secretari  d?estat dels EEUU, James Baker i al líder nortcorea Kim Jong II. L?amic German m?ha fet arribar un missatge d?Àngel Olaran. L?Àngel  treballa en un magatzem ?ell l?anomena hospital- per persones amb sida d?Etiòpia. L?Àngel Olaran no ha estat nominat ?Persona de l?any? pel Times. Ni ell ni cap dels milers de persones, que conscients de la brutalitat d?aquest mon, deixen comoditats i benestar i treballen per millorar-li-ho. La revista Times ha declarat ?personatge de l?any? a tots els usuaris d?Internet, al considerar que han creat la ?democràcia digital?, per provocar el canvi de les institucions i els individus. Aquest any també han oblidat els àngelsolaran i els 30.000 nens que diàriament moren de gana al món. Aquest any també, Times ha oblidat a tots els milions de nens, que explotats, treballen per fer les joguines que el primer mon necessita. Una obligació comercial de mes de 1000 milions d?euros, ben poc pedagògica. Joguines que, en la majoria dels casos, acabaran arraconades dins d?uns dies. Diu l?Àngel ?que el mon ha de callar perquè pugem escoltar la seva veu? Doncs, silenci que criden.  Criden pel brogit de la fam, del sida, de un armament inútil i unes guerres provocades. Criden per malalties sense medicaments, criden per les diferencies socials, per corrupció i sobreexplotació. Silenci que criden, criden i ploren. La revista Times  no els ha nomenat ?Persona de l?any?. Un altre somni que no madurarà. Des de Etiòpia, denuncia amb força ?Mira, sabes que, por aquí, hay padres tan imbeciles que, de forma poco inteligente, contraen el SIDA, pasándoselo a sus mujeres, y de resultas muertes e hijos desprotegidos. Pero no te lo pierdas, por otros lugares, hay niños que viviendo con sus padres, es como si no los tuvieran. Entiendes? Esos niños reciben tanto de cosas y tan poco del cariño de sus padres, que sabrás que, algunos de ellos cuando van a colonias, por ejemplo, espontáneamente piden al tutor: quieres ser mi padre???? En casa la barrera de juguetes, y teles y muchas horas de trabajo ocultan a los padres, ni buceando pueden salir de ahí. Te imaginas la sed de cariño de esas criaturas! Los padres trabajando para que a los hijos no les falte de nada y eso a expensas de lo que mas necesitan los hijos: que los padres tengan tiempo para estar con ellos. Ya ves, huérfanos por exceso y por defecto.? Si amic Àngel, aquest any tampoc sereu els protagonistes, els que decideixen aquest any tampoc os han tingut en comte. La fam, el sida, els torturats, desplaçats, o els mutilats, son lletjos per una portada. Nosaltres tenim l?aparador de la Marató de TV3, per donar imatge de solidaritat i tranquil·litzar la consciencia social i política, tot fen allò que les institucions haurien de fer. Vosaltres ni teniu televisió, ni Internet, i a més, teniu paràsits intestinals. I això no es bonic per Nadal. Àngel, aquesta anyada t?hauràs de conformar amb la meva abraçada i una llàgrima entre els plats curulls del dia de Nadal.    

Aquesta entrada fou publicada el Dilluns, 18/12/2006