L’ALIANÇA DE CUBELLES

Deixa un comentari

Segons escriu en Joan Vidal a “100 anys de la Societat l’Aliança”, l’any 1914 fou fundada a Cubelles la Societat Recreativa i Cultural l’Aliança. Al municipi, que tenia uns 800 habitants, ja hi havia un altre entitat d’esbarjo el “Circol Cubellenc”. El principal impulsor de l’Aliança va ser Pere Escardó Pedro, “americano” que havia heretat bona part de la seva fortuna del seu oncle Joan Pedro Roig (El 3 de vuit, 07-10-16). Pere Escardó en aquells moments era l’alcalde de Cubelles. Ell va ser qui va adquirir el terreny per 40.000 pessetes i el va deixar en herència a la societat.

La creació de l’Aliança va tenir els seus orígens en el trencament social de Cubelles. Quan dos destacats membres del Circol Cubellenc foren detinguts, durant la Setmana Tràgica (1909),  en ser acusats de participar en els actes de sabotatge que es produïren a la comarca en protesta contra la guerra del Marroc. Un altre dels motius de les polaritzacions socials de Cubelles va ocórrer l’any 1912 quan era alcalde el cacic “americano” Francesc Almirall i Almirall per suposades irregularitats a l’Ajuntament. Almirall era el major contribuent del municipi, tenia una tenda de queviures on tothom  havia de comprar per falta d’alternatives. L’any 1913 la gent del Circol Cubellenc va crear una cooperativa de consum, la Cooperativa La Salvadora, i el negoci d’Almirall se’n va anar en orris. Alguns dels que fundaren la Cooperativa eren els mateixos que s’havien enfrontat a Almirall a l’Ajuntament.

Des de la seva inauguració l’Aliança es va identificar amb els propietaris i amb el catalanisme de dretes proper a la Lliga de Cambó. El Círcol Cubellenc amb els parcers i els republicans federals i, posteriorment, amb ERC.

A l’edifici de l’Aliança es construí una sala-teatre a la planta baixa amb llotges de fusta. A dalt s’instal.là el cafè. La inauguració fou el dia dels copatrons de Cubelles, Sant Abdó i Sant Senén, el 30 de juliol. L’esdeveniment tingué dos convidats importants, el millor grup musical que existia a aleshores a Catalunya, el Quartet Renaixement, dirigit i fundat pel músic vilanoví Eduard Toldrà; i el diputat de la Lliga Regionalista Josep Bertran i Musitu. El diputat, i posteriorment espia franquista, Josep Bertran i Musitu, va regalar a l’Aliança una espectacular senyera brodada per lluir al balcó de l’entitat els dies de festa senyalada.

A l’Aliança s’hi feu teatre, caramelles, cinema i futbol. Durant la Guerra Civil l’edifici fou confiscat i se’n va fer càrrec la CNT. A partir de 1939, després de la dissolució del Círcol Cubellenc, l’Aliança va monopolitzar la vida cultural. A partir de 1976, es formà a l’Aliança un grup opositor a la Central Tèrmica. El 2011 es va declarar l’edifici Bé Cultural d’Interès Local.

Publicat a El 3 de vuit el 26-05-17

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 27 de maig de 2017 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.