L’alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos càrrec de confiança a Olèrdola.

Deixa un comentari

Que és un càrrec de confiança? és una plaça laboral per suplir els dèficits del càrrec electe. Un càrrec de confiança no figura a cap llista electoral i és elegit directament, en aquest cas per l’ajuntament d’Olèrdola. Per tant, no ha passat cap prova que avali la seva aptitud per desenvolupar la seva tasca, i el seu sou no està subjecte a cap reglamentació.

Que fa Imma Ferret a l’ajuntament d’Olèrdola? La legislatura anterior era: “dinamitzadora de la gent gran” (assistent social) a temps parcial,

Que farà ara a l’Ajuntament d’Olèrdola? El mateix que feia, però amb l’argúcia legal d’ “Assessora, en funcions de dinamitzadora de la gent gran”.

Perquè ara és “assessora”?  Perquè el sou d’un càrrec de confiança no està sotmès a cap reglamentació i, evidentment, és molt superior al que cobren els altres treballadors que fan la mateixa feina.

Que no està ben pagat el càrrec d’alcaldessa a SMMonjos? Durant la darrera legislatura l’alcaldessa de SMMonjos era la que més rebia de la comarca. Ingressava per la feina de l’alcaldia més diners que els alcaldes de Vilafranca, Gelida o Sant Sadurní. Aquesta legislatura seran 47.152 €, que és el màxim permès per a una localitat de 10.000 habitants.

Es que Imma Ferret no té prou feina com alcaldessa de SMMonjos? Si la vol fer si. SMiMonjos és un municipi de 7.600 habitants, on l’atur sobrepassa la mitjana comarcal. A l’ajuntament la cultura és un full molt prim, la poca dinamitzada és la popular, les esglésies romàniques incloses a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya estan abandonades i la majoria del patrimoni arqueològic està sense referenciar. El seu creixement poblacional ha estat escandalós i ha deixat regust d’especulació. Es fan rotondes de gust dubtós i carrils bicis que no porten enlloc sense cap pla de mobilitat actualitzat. El centre de dia està tancat i les contaminacions -acústica, ambiental, atmosfèrica, etc- són un mal endèmic. La feina de l’ajuntament per superar la greu situació actual, democratitzar la gestió i  l’atzucac que va representar ser l’únic ajuntament de Catalunya on es van inhabilitar l’alcalde i la secretaria, és ingent, i necessita de dedicació exclusiva i d’un bon equip amb moltes ganes de treballar.

Aquesta és una maniobra legal i ètica? Tinc els meus dubtes que una operació politico-comercial com aquesta -ser alcaldessa d’un ajuntament i càrrec de confiança d’un altre- sigui legal. El que tinc molt clar és que no és ètica, no conec cap altre cas arreu de Catalunya on succeeixi. Ètica que hauria de pressuposar-se a una persona que es presenta a unes eleccions per servir als ciutadans i no per omplir les seves butxaques.

Quan s’estira molt la corda acaba per trencar-se”… o pot ser la crònica d’una successió anunciada?.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en General, HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 17 de setembre de 2019 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.