Josep Arasa i Ferrer

Les primeres notícies de l’aeroport de Barcelona-El Prat daten de 1916. Des de llavors la plana penedesenca ha estat una permanent temptació pels planificadors aeroportuaris barcelonins.

A la darrera guerra civil (1936-1939) el territori del Penedès va esdevenir un centre neuràlgic d’operacions de l’aviació de caça republicana, ja que comptaria amb un total de quatre aeròdroms militars propers entre si que serien coneguts amb el nom del Vesper de la Gloriosa: Santa Oliva, els Monjos, Sabanell-Torrelavit, i Pacs-Vilobí. Aquests aeròdroms militars es van convertir en un dels epicentres que l’aviació republicana utilitzaria durant les accions de l’Ebre i el Segre.

L’any 1963, l’aeroport de Barcelona-El Prat assoleix el primer milió de passatgers. L’any 1969 es publica l’estudi “Sant Sadurní d’Anoia i l’Alt Penedès”, de Josep M. Muntaner i Pascual, que feia una previsió del desenvolupament  de la comarca. Preveien situar el gran aeroport transoceànic de Catalunya, “en una zona encara per definir localitzada aproximadament entre el Pla del Penedès, Guardiola i Vilobí”. L’estudi afegia que “un petit aeròdrom ha estat previst al terme de Sant Llorenç d’Hortons”. En aquells moments també es va valorar la possibilitat de situar l’aeroport transoceànic entre els termes de l’Arboç i de Santa Margarida i els Monjos, per la qual cosa preveien aplanar la muntanya de Muntanyans al costat de Sant Marçal.

L’any 1975, el llavors president de la Diputació i “Diputado en Cortes por el tercio familiar”, Joan Antoni Samaranch Torelló, davant la nova inquietud existent al territori per la instal·lació de l’aeroport, es va comprometre a preguntar al Ministerio del Aire quin seria l’emplaçament definitiu de l’aeroport de Barcelona al Penedès. El mes de març d’aquell any, en una sessió a la Diputació de Barcelona, l’alcalde de Vilafranca, Lluis Pallerola, va intervenir mostrant la preocupació de la comarca per la possibilitat de que fos instalat al Penedès el “gran aeropuerto de Barcelona, como en principio estuvo previsto en el proyecto de Área Metropolitana y que pondria en serio peligro los cultivos vinicolas….ya que la existència de un aeropuerto conlleva muchas servidumbres”.

El 21 de setembre del 2002 el ple de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès va aprovar  per unanimitat una moció contra la construcció d’un aeroport de càrrega al Penedès. El nou pla d’aeroports de la Generalitat proposava la creació d’aquest aeroport en una zona a 50 quilòmetres de Barcelona, malgrat que no indicava si el Penedès havia de ser l’indret, va  despertar inquietud social. La declaració de l’Ajuntament pretenia fer un toc d’atenció a la Generalitat sobre quina era l’opinió dels vilafranquins sobre aquesta possibilitat.

Publicat a El 3 de vuit de 04-08-17