Josep Arasa i Ferrer

La Via Augusta fou la via romana que unia la península d’Hispània amb el centre del món romà. Transcorria al llarg de la costa mediterrània: des dels Pirineus (Le Perthus), fins a Cadis. Fou la calçada més llarga i l’eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud de 1.577 km. Abans de ser millorada pels romans ja era una ruta natural coneguda des del segle VI a JC amb el nom de Via Heraclea (o Via Hercúlia i Via Heràclia). La via Heraclea rebia aquest nom mercès a la llegenda que relacionava el mític Heracles o Hèrcules de Tebes amb la península Ibèrica i l’estret de Gibraltar (les columnes de Hèrcules).

L’any 195 a de JC la Via Augusta ja creuava el Penedès quan Ponci Cató va venir a la península per sufocar la gran rebel·lió de les tribus indígenes contra la dominació romana.  Juli Cèsar, en les seves campanyes militars a terres ibèriques, l’any 46 a de JC, la va recórrer a peu entre Tàrraco i el Pirineu.

En Josep M. Masachs en el seu treball “Els vells camins del Penedès” (Miscel·lània penedesenca,1979) diu: “La Via Augusta, en la que s’efectuaren obres i millores durant més de 600 anys, fou en el temps de l’imperi la via més transitada del món romà. Entrava al Penedès creuant un pont sobre el Llobregat, a Martorell. Continuava per la depressió del prelitoral per Gelida, Sant Sadurní, la Granada, Vilafranca, els Monjos, l’Arboç, el Vendrell, Berà on s´hi construí un arc del triomf en honor de Lluci Licini Sura, general de Trajà, segle II”

També  Masachs  explica que de la Via Augusta sortien tota una sèrie de  vies secundaries. Seguin el costum romà de mantenir l’activitat de la tropa, construïren una sèrie de camins laterals a la Via Augusta que els hi permetien, en un moment donat, traslladar la seva gent i les pesades màquines de guerra a qualsevol punt de les muntanyes de l’interior. Del pont de Martorell sortia el ramal cap a Lleida. Des de l’actual Vilafranca en sortia un cap a Sant Marti i Guardiola fins enllaçar amb el que anava a Lleida des de Barcelona, les Gunyoles i Olèrdola-Sitges. D’Olèrdola un portava a Sitges i un altre a la Ràpita i la Bisbal. La Bisbal també estava comunicada amb el Vendrell i Sant Jaume dels Domenys. Per la costa un camí seguia les costes de Garraf, passant per Sitges, Vilanova, Calafell, enllaçant finalment amb la Via Augusta a Sant Vicenç.

A la vall del Riudebitlles, un camí que sortia de la Granada comunicava els pobles de Puigdàlber, el Pla, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere Sacarrera, i enllacava a la Pobla amb la via secundaria Martorell- Lleida.

De totes les vies de comunicació que transcorren pel Penedès, la Via Augusta ha estat la més important, utilitzada sense gaires modificacions  fins que Carles III inicià la modernització de les carreteres de la península. La carretera N-340 segueix en molts trams del seu recorregut l’antiga via romana.

Publicat a El 3 de vuit (08-02-13)