Josep Arasa i Ferrer

La telegrafia òptica va ser el primer sistema telegràfic de la història. El 19 de juliol de 1794, durant la Revolució Francesa, es va transmetre el primer telegrama entre les ciutats de Lille i París. Des d’una torre l’operador veia la torre precedent i la següent. Al capdamunt de la torre hi havia un sistema de braços articulats maniobrats per un operador mitjançant cordes. L’operador observava amb uns prismàtics els senyals emesos i els retransmetia a la torre següent. Aquest sistema permetia transmetre missatges molt més ràpidament que amb el correu a cavall. Els grans defectes del sistema, però, eren que no podia funcionar ni a la nit ni amb mala visibilitat, i mobilitzava una gran quantitat d’operadors.

A Catalunya en plenes guerres carlines que practicaven la guerra de guerrilles -Guerra dels Matiners  1847-1849- es van fer necessàries unes comunicacions ràpides i es va crear una xarxa de telegrafia òptica. La xarxa catalana de telegrafia òptica militar va ser ideada pel Capità General de Catalunya Manuel Pavía.  El telègraf estava situat al terrat de torres, de campanars o d’alguna construcció elevada. Tenia una bola que es podia moure verticalment i ocupar 5 posicions diferents i una barra situada a mitjana altura que podia girar i disposar-se en quatre orientacions. Cadascuna de les 20 combinacions resultants tenia un significat numèric. La successió de valors numèrics constituïa el missatge que era traduït amb un diccionari que només tenien les autoritats militars.

El disseny i construcció de la xarxa es va fer del 1848 al 1849. La xarxa arribà a tenir unes 80 torres i una longitud de 800 km. Funcionà des del 1848 fins al 1862. La línia de telegrafia òptica Madrid-València-Barcelona entrava a Catalunya per Sant Carles de la Ràpita. La primera torre al Penedès d’aquesta línia era la dels Masos a Coma-Ruga, seguien les torres del Vendrell, l’Arboç, Vilafranca del Penedès, la Guàrdia a Subirats, la de l’Ordal per acabar al castell de Montjuïc. La distància entre la torre de l’Ordal i la següent (Sant Pere Màrtir) és de 18 km, la més llarga, habitualment la distància entre les torres era d’uns 10 km.

La Torre telegràfica d’Ordal és una torre de planta quadrangular amb la base atalussada fins a la primera cornisa, amb tres espitlleres per cada costat. La resta de la torre és rectangular i està rematada per un ràfec no gaire sortit. Als costats de llevant i de ponent trobem dues finestres a cada un, una a cada pis, emmarcades amb totxo. S’hi entrava per la finestra del primer pis amb una escala de fusta. Actualment hi ha un forat al talús de llevant i al seu interior s’observen els forats que aguantaven les bigues de fusta dels dos pisos que tenia. Sols hi resten les parets mestres.

Publicat a El 3 de vuit del 30 de juny de 2017