EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

8 de juliol de 2017
0 comentaris

LA TORRE DEL TELÈGRAF ÒPTIC DE COMA-RUGA

El telègraf òptic estava únicament en mans del govern i al servei de la cort, del govern i de l’exercit amb l’objectiu fonamental de mantenir l’ordre públic.  Els telègraf òptics se situaven a la part superior de torres o d’edificis alts segons una circular de 1844 que, entre d’altres condicions, establia que els edificis on s’instal·lés el telègraf  “Debían seguirse las carreteras existentes. Las estaciones se fijarían en poblaciones, tratando de evitar la construcción de torres en parajes deshabitados. En cualquier caso eran preferibles edificios del Estado, torres de iglesias o ermitas, castillos o casas fuertes antiguas…..”

Les torres, d’acord amb la tradició dels enginyers militars espanyols, constituïen autentiques fortaleses. La porta d’entrada estava situada a uns dos metres del terra, s’accedia amb una escala de fusta que es retirava en cas d’atac. Tenien espitlleres i en alguns casos estaven rodejades d’un fossat, com la de Coma-ruga, o d’un mur.

La majoria del personal encarregat dels telègraf eren llicenciats de l´exercit, soldats, caporals o sergents que havien combatut a les guerres carlines o en d’altres conflictes. El polític i ministre d’hisenda Pascual Madoz (1806-1870) argumentava “no hay ningún servicio más análogo al militar que el telegráfico, por los hábitos de subordinación y disciplina que exige, y por las fatigas y privaciones que le son inherentes.”. Cobraven un sou baix i en una època de canvis continuats de govern, els diners no arribaven puntualment.

El treball de torrer es desenvolupava en llocs elevats amb bona visibilitat, però amb molt de fred a l’hivern, la qual cosa produïa un gran nombre de malalties i defuncions. Davant la situació de misèria en que quedaven les famílies dels difunts, l’any 1852 es va crear l’Associació de Auxilios Mutuos per socórrer a viudes, orfes i els torrers que quedaven inútils per al servei.

Per unir telegràficament València i Barcelona es va projectar la construcció de 30 torres i a cada una es va adjudicar un número. La torres dels Masos de Coma-ruga era la 154, està situada a 114 metres d’alçada. Està bastant malmesa, però encara manté en peus les quatre parets. No és accessible lliurament. Tot i que havia estat envoltada per un tancat de tela metàl·lica, ara pràcticament destrossat, la dificultat principal rau en l’existència (encara avui en dia), d’un respectable fossat excavat a la roca, a més que no té cap obertura a nivell de carrer.

La torre 54 era la coneguda Torre del Puig del Vendrell, una torre de defensa de planta circular, del tipus fort fuseller, construïda per tal de protegir la localitat durant les carlinades. El telègraf  55 estava al campanar de l’Arboç. El 56 a Vilafranca.  El 57 a la Guardia  de  Subirats i el 58 a l’Ordal.

Publicat al 3 de vuit del 08-07-2017


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.